HISTÒRIA

L a Catedral de Mallorca, coneguda popularment com la Seu, començà la seva construcció al segle XIII. És la catedral d'estil gòtic llevantí (es caracteritza per usar una planta de saló a l'estil alemany) que compta amb una de les majors rosasses del món, coneguda com l'ull gòtic. També és una de les catedrals gòtiques europees de major altura de la nau.

La història de la Seu està íntimament lligada a la monarquia autòctona. Els començaments del monument més emblemàtic del gòtic mallorquí es remunten al segle XIII. Després de la conquesta de Madina Mayurqa el 1229, Jaume I, rei d'Aragó i comte de Barcelona, ordenà la consagració de l'antiga mesquita major a la Mare de Déu com a temple per al culte cristià, i també la construcció  de nova planta d’un altre temple que fos conforme a l'estil d'aquella època.

Segles XIII - XIV

Els primers documents històrics relacionats amb l'obra de la Seu daten a partir del 1230. El bisbe Pere de Morella consagrà l'ara de l'altar major. I durant el regnat de Jaume II (1276-1311) començà la construcció de l'edifici que coneixem avui.


Catedral de Mallorca


Devers l'any 1300 s’inicià el projecte de catedral gòtica, començant per la Capella Reial. L'absis actual conserva la capella funerària que està destinada a panteó sepulcral dels monarques de la casa reial de Mallorca.

Segle XV

El 1498 es finalitzà l'obra de la torre del campanar, encara que quedà inacabada. Consta de nou campanes, la major és coneguda com Eloi.

El 1400 Guillem Sagrera es converteix en el màxim responsable de la construcció de la Seu. Edifica la Sala Capitular gòtica i dirigeix les obres del portal del Mirador. El 1490, Francesc Sagrera, nebot de Guillem, dissenya el Portal de l'Almoina.

A l'altar major o Capella Reial trobam el cadirat del cor - actualment format per 110 cadires de noguera - les obres del qual començaren el 1514 i, durant segles, ocupà el centre de la nau de la basílica.

Segle XVI

Durant el segle XVI, temps de gran influència cultural i religiosa en sintonia amb l'espiritualitat humanista, s’aixecà la porta del portal principal, el frontispici i les dues rosasses. Durant aquest període també es construí la Casa de l'Almoina.

Segles XVII-XVIII

És durant els segles XVII-XVIII quan el barroc comença a impregnar l'interior de la Seu, en forma de retaules, pintures i escultures marcades per l'espiritualitat post-tridentina. D'aquesta època s'han de destacar també peces tan emblemàtiques com el retaule del Corpus Christi de Jaume Blanquer, el claustre i la nova sala capitular.

Segle XIX

A causa del terratrèmol del 1851, el conjunt de la façana principal es posà en perill, és per això que el bisbe Miquel Salvà Munar encarregà la restauració a l'arquitecte Juan Bautista Peyronet.

Segle XX

A principis del segle XX, l'arquitecte Antoni Gaudí adaptà l'espai a les noves exigències litúrgiques i pastorals. La seva intervenció, sol•licitada pel bisbe Pere Joan Campins, fou del 1904 al 1914. Els canvis foren el trasllat del cor, que fins al moment havia estat situat entre els trams segon i tercer de la nau, l'eliminació del retaule major gòtic, la realització del baldaquí de l'altar major, la incorporació al presbiteri de la seu episcopal, la il•luminació de l'espai a força de finestrals de vidre, llum artificial i canelobres i, finalment, l'elaboració de mobiliari litúrgic.

La Seu sintetitza els últims vuit segles de la història de Mallorca, i segueix sent un element viu que continua en evolució permanent. Els diferents estils artístics han contribuït al fet que la Seu aconsegueixi en diferents èpoques una de les seves principals funcions: ser reflex de la Jerusalem celeste.

Array ( [type] => 32 [message] => PHP Startup: Unable to load dynamic library '/usr/local/lib/php/extensions/no-debug-non-zts-20131226/pdo_mysql.so' - /usr/local/lib/php/extensions/no-debug-non-zts-20131226/pdo_mysql.so: cannot open shared object file: No such file or directory [file] => Unknown [line] => 0 )