Il·luminació

Originàriament, 87 finestrals havien d'il•luminar l'interior de la Seu: 7 a la capella de la Trinitat, 8 a la capella Reial, 16 a la nau major i altres 16 en les menors, 4 a cada capella absidal i 36 en les capelles de les naus. No obstant això, a dia d'avui, s'han obert un total de 59. Les capelles de les naus totes tenen cinc finestrals traçats - dos d'ells sense possibilitat d'il•luminació perquè es troben en els murs laterals -. Els altres finestrals de les capelles estan gairebé totalment tapats pels monumentals retaules barrocs que s'eleven fins a les traceries.

Quant a les rosasses, la Seu devia estar il•luminada per set rosasses - una al fons de l'absis, una altra a l'entrada, dos a les naus menors i tres a la façana principal -. Actualment, però, queden cinc rosasses d'aquestes set, ja que amb la reforma de Peyronnet es decidí encegar les dues rosasses laterals de la façana principal.

La il•luminació artificial també mereix una menció especial. La Seu s'il•lumina amb cinc lampadaris - un a la nau central i quatre en les laterals -, a més de la il•luminació que dissenyà Gaudí a principis del segle XX i que consta de catorze llantiers en les columnes del temple i dels canelobres i làmpades de la capella Reial.

Leer más…

LA FESTA DE LA LLUM

La denominació de la Festa de la Llum, fa referència a la denominació històrica procedent del segle VI a Occident, de tradició devocional mariana i associada a la celebració de la Candelaria el dia 2 de febrer, data coincident amb la repetició d’aquest mateix efecte lumínic que es produeix el dia 11 de novembre. Des de la dècada de 1970, la Catedral de Mallorca va identificar aquesta doble circumstància de llum projectada des de la rosassa major i l’ha vingut divulgant progressivament.

El fenomen de la projecció lumínica de la rosassa major constitueix un itinerari que cada any es reprodueix icònicament en relació al solstici d’hivern i al preludi de la primavera. En dates molt precises, 11 de novembre i 2 de febrer, el fet és idèntic. Igualment, els solsticis d’hivern i d’estiu aporten noves expressions de llum, vistes des de l’exterior de la Seu, en dates pròximes al Nadal, o, vistes des de l’interior del temple, en el solstici d’estiu el 21 de juny, on el fenomen de projecció s’inverteix, des la façana principal o de ponent cap a la rosassa major.

Durant tot l’any,  a  l’interior de la Seu es poden contemplar altres episodis de llum seguint la rotació solar i la seva difusió policroma projectada sobre l’estructura arquitectònica i els elements mobles del patrimoni catedralici. L’arquitectura de la Catedral, de factura gòtica i traces constructives segons la tradició de l’art de picapedrer de Mallorca, ha creat un monument únic a Europa que facilita l’excepcional lectura de la seva llum.

Sant Martí i Santa Candelària

El dia de Sant Martí, 11 de novembre, i el dia de Santa Candelària, 2 de febrer; després de la sortida del sol, cap a les 8:30h, es produeix a la Seu un efecte lumínic excepcional, consistent en la projecció cromàtica de la monumental rosassa que presideix l’altar major sobre la façana principal. La llum del sol naixent travessa la rosassa major i es projecta a la paret de davant, just a sota de la rosassa oposada, la de la façana principal, de manera que, durant un curt període de temps, es poden contemplar dues rosasses tangencials- unides per un punt-, una de vidre i l’altra de llum.

La conjunció circumstancial d’un seguit de fets no planificats, dona com a resultat aquest fenomen singular. Les causes històriques que el fan possible són les següents:

  1. L'orientació de la Seu, 120º SE aproximadament, que coincideix amb la sortida del sol durant el solstici d’hivern.
  2. La construcció del temple que va definir la seva planta basilical al voltant de l’aprofitament dels diversos àmbits de la mesquita preexistent, així com dels espais corresponents a l’entorn urbanístic. La fàbrica es va iniciar a partir del segle XIII i es va concloure a la dècada de 1630.
  3. Les dimensions de la nau central que venen determinades per l’ocupació de l’espai anterior de la mesquita. Aquestes mesures estan associades a la ubicació de la rosassa major, al seu diàmetre interior de 11,38 metres i a l’alineació longitudinal de la nau central.
  4. La construcció de la façana principal que es va fer en tres fases cronològiques (segles XVI-XVII i XIX) i presenta dos frontis diferents, interior i exterior. Aquest és un factor decisiu en la ubicació actual de la seva rosassa vista des del mur interior.
  5. La finalització del programa d’instal·lació de vitralls a tots els finestrals i òculs disponibles de la Seu que va començar a finals del segle XIX. La darrera fase dels vitralls és coincident amb l’adequació postconciliar segons prescripcions litúrgiques del Concili Vaticà II. Les condicions de la llum natural a l’interior del temple resten estables des de l’any 2010, quan va finalitzar la restauració integral de la rosassa major. 

Fenomen lumínic del solstici d'hivern

Durant uns vint dies devers el solstici d'hivern, es pot contemplar la sortida del Sol a través de les dues rosasses de la Seu - la rosassa major i la rosassa de la façana principal -, creant així una mena de calidoscopi.

Fou la Societat Balear de Matemàtiques la institució que descobrí aquest esdeveniment i que convoca anualment a tot el públic al Museu des Baluard - des de les terrasses del qual s'aconsegueix aquesta visió -. Segons Daniel Ruiz Aguilera i Josep Lluís Pol Llompart, membres d'aquesta societat, l'efecte fou conegut l'any 2007 pel canonge Teodor Suau, que féu sebre que la projecció de la rosassa major sobre la rosassa de la façana principal era total durant aquests dies.

 

Array ( [type] => 32 [message] => PHP Startup: Unable to load dynamic library '/usr/local/lib/php/extensions/no-debug-non-zts-20131226/pdo_mysql.so' - /usr/local/lib/php/extensions/no-debug-non-zts-20131226/pdo_mysql.so: cannot open shared object file: No such file or directory [file] => Unknown [line] => 0 )