Culto

Homilia Domingo 12 de marzo de 2017

11 mar 2017
Culto

Q2Acat

 Catedral, 12. 3. 17

En el començament de la nostra fe hi ha l'escolta. Per la mateixa raó per la qual l'evangeli ens diu que "al principi era la Paraula". La Paraula, que està a l'inici de tot, hi és per ser escoltada, només llavors es converteix en llum i vida. Accedim a la fe per l'escolta de la Paraula de Déu.

         La primera lectura ens ha recordat Abraham, la seva vocació i el començament del seu llarg camí. Abraham és la figura paradigmàtica de la fe, que s'inicia escoltant i seguint la crida de Déu. No de bades el designam com el nostre pare en la fe, perquè va saber escoltar la crida de Déu, una crida que estableix una relació personal amb Déu de total confiança i que obri un nou horitzó de futur, dóna tot un sentit nou a tota l'existència. Per la seva fe Abraham inaugura una nova forma de vida, que és la nostra, basada en l'escolta i l'acceptació d'una vocació, que és alhora una promesa. Aquesta nova forma de vida viu de la crida rebuda i es viu en tensió cap a la promesa. Podríem dir que per primera vegada en la història de l'experiència humana s'estableix una forma de vida que viu del record de la crida rebuda i de cara al futur en la confiança de que es complirà. Front a la vida sedentària s'estableix la itinerància; en comptes de la primacia de l'espai fixo, s'hi estableix el temps en tensió entre la crida rebuda i la promesa esperada, s'estableix la primacia dels processos, com sol dir el Papa Francesc.

         La nostra fe no neix per art de màgia o per art d'exercicis psicològics de relaxació per oblidar les preocupacions o amb exercicis especials d'introspecció, de posar els ulls o la ment en blanc. No surt de nosaltres, sinó de la crida, de la vocació de Déu, és un do, que ens ve de fora, que ens arriba mitjançant la predicació de la Paraula de Déu i l'escolta obedient. La fe neix en nosaltres i es va configurant en la mesura que rebem i escoltam la Paraula de Déu, fent-la pròpia en cada circumstància que ens toca viure.

         Una cosa semblant ens mostra Jesús. En el seu camí cap a Jerusalem, i veient que les coses fan presagiar conflictes que poden acabar en un final fatal, ell s'atura pujant a la muntanya i retirant-se a escoltar l'Escriptura: Moisès i Elies, la Llei i els Profetes. En aquesta escolta percep una intensa presència del Pare i de l'Esperit i es posa en les seves mans. En aquesta unió amb Déu experimenta el cel, perquè el cel és allà on es fa el que Déu vol, allà on es dóna la unió de la nostra voluntat amb la de Déu. I aquesta presència és tan intensa que s'irradia als tres deixebles allà presents, que s'hi troben tan contents i embadalits que pensen en quedar-s'hi per sempre.

         De dins d'aquesta mateixa experiència d'unió amb Déu en surt tot un programa i un referent decisiu per a la vida: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo". Jesús és el Fill de Déu, la Paraula que conté tot el que Déu ha volgut revelar; és la seva Paraula definitiva, la paraula que d'ara en davant ens cal escoltar. I si en Jesús s'hi fa present la Paraula en tota la seva plenitud, també en relació amb ell l'escolta se'ns presenta amb tota la seva amplària i profunditat: escoltar implica seguiment, oir implica obeir, la fe és confiança i també obediència.

         Avui fixem la nostra atenció en Crist. L'evangeli d'avui ens crida a centrar-nos en Ell. El Pare ens l'ha presentat com el seu fill, l'estimat, el predilecte, i amb un encàrrec: Escoltau-lo. Ell ha de ser el nostre guia i, si connectam amb ell, serà també la força per a fer el camí cap a la Pasqua. Crist avui se'ns presenta com la nostra meta i el nostre camí. L'escena de la transfiguració és tota una síntesi de la persona de Crist, avui la contemplam i tant de bo que impregni les nostres ments, la nostra imaginació i el nostre cor.

         En l'Eucaristia hem escoltat la seva paraula i també celebram l'obediència de Crist al Pare, dispost a passar per la mort i la creu, i celebram també la seva unió íntima amb el Pare, que li dóna la seva glòria. Portem sempre gravada a l'ànima aquesta imatge del Transfigurat, del qual n'hem de ser sempre bons escoltadors i feels seguidors.

 

Gabriel Amengual Coll