Culto

Domingo 21 Ciclo A

25 ago 2017
Culto

A21ccat

Catedral, 27.8.17

 

La fe és una relació personal amb Jesús. Ho vèiem meravellosament expressat el diumenge passat en la fe de la dona cananea. Avui l'evangeli hi afegeix qualque cosa més: és una relació personal, però no individual, la fe se viu en Església, en comunitat.

         Fent una pausa en la seva activitat, Jesús es retira amb els seus amics al nord de Galilea, devora la font major del riu Jordà. Allà comenten el ressò que la predicació i l'acció de Jesús té en la gent. Dins aquesta posada en comú de les opinions de la gent, Jesús llança una pregunta personal i provocadora: "I vosaltres ¿qui deis què som jo?" Davant esta pregunta no val escudar-se en el relat de les opinions d'altri, sinó que un mateix ha de respondre i amb una resposta que compromet la vida sencera. Pere en nom de tots dóna la resposta encertada.

         La reacció de Jesús és doble, per una part, aclareix que la resposta no prové de Pere mateix; qualcú li ha donat a conèixer la resposta. La fe és un do. I, per altra part, declara que aquesta fe és el fonament sobre el qual està edificada l'Església. D'aquesta manera l'evangeli vincula la confessió de Pere amb l'Església. La declaració de qui és Jesús té un significat decisiu per saber què és l'Església. L'Església se defineix per ser la comunitat dels que confessen a Jesús com a Messies i Fill de Déu. Tots els que participen d'aquesta confessió, participen també de l'Església, són els seus membres. L'Església és una realitat de fe, que arrela en aquesta confessió de Jesús com a Messies, Fill de Déu. Això fa que la fe no sigui un acte o una actitud individual, sinó una cosa compartida, que se viu en comunitat.

         En aquesta comunitat de fe és també on apareix Pere com a receptor d'aquesta revelació i com a pedra sobre la qual està construïda l'Església. La singularitat de Pere no prové de les seves capacitats particulars de líder, sinó de la seva confessió de fe; com a receptor i confessor de la fe Pere se converteix en la pedra, és la roca ferma sobre la qual s'assenta l'Església, la fe viscuda en comunitat.

         Pere és la pedra, però no la font, atès que ell mateix ha d'estar a l'escolta de la revelació. Això mostra que la fe és un do del cel, de Déu, que sobrepassa la nostra lògica humana; es tracta d'un coneixement que només pot venir com a do de Déu. Això mateix val per a nosaltres: l'Església confessant viu de pura gràcia.

         Ara bé, com ens recorda l'evangeli, l'Església confessant se troba en un context de conflicte, hi ha forces antagòniques que lluiten contra ella, caracteritzades com el Regne de la mort. L'Església no és un lloc de repòs, sinó una comunitat en conflicte.

         Per a aquesta lluita Jesús dóna a Pere les claus del Regne del cel. Les claus simbolitzen el poder que Jesús transmet al seu representant, i els verbs obrir i tancar signifiquen l'exercici d'aquest poder. Les claus són el símbol de la delegació de poder, per a que pugui exercir de mestre autoritzat en qüestions de fe, per a que sigui un mestre de la fe i pugui obrir als altres l'accés al Regne de Déu. D'aquesta manera s'indica també una continuïtat entre el Cel i la comunitat de creients, que és ja aquí a la terra el lloc de comunió amb el cel.

         En l'Eucaristia se dóna de manera especial aquesta unió de fe, de la comunitat cristiana unida fent memòria del Messies i Fill de Déu, del Crucificat i Ressuscitat. Aquesta unió nostra és també amb l'Església celestial, per això en el nostre cant d'alabança i acció de gràcies el feim unint-nos al cant celestial dels àngels i sants. Que la celebració reforci la nostra fe en Jesús i la nostra comunitat de fe.

 

Gabriel Amengual

Array ( [type] => 32 [message] => PHP Startup: Unable to load dynamic library '/usr/local/lib/php/extensions/no-debug-non-zts-20131226/pdo_mysql.so' - /usr/local/lib/php/extensions/no-debug-non-zts-20131226/pdo_mysql.so: cannot open shared object file: No such file or directory [file] => Unknown [line] => 0 )