Àngels músics i turiferaris de l’altar major

De Catedral de Mallorca - WikiMedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altres idiomes:
català • ‎español

Àngels músics i turiferaris de l’altar major:

  • Atribuïts a Llorenç Tosquella junior, 1417-1418
  • Quatre àngels al voltant de l’altar major: talla de pedra policromada i daurada
  • Dos àngels emmarcant la càtedra: talla de fusta policromada i daurada
  • Gòtic. Mallorca
  • Lloc original: Capella Reial


Aquest conjunt format per sis àngels, dos de fusta i quatre de pedra, són atribuïts a la mà de l’escultor Llorenç Tosquella junior, escultor major de la Catedral a principis del segle XV. Com era tradicional en la manera de fer a l’època del gòtic, la talla era obra d’aquest escultor, mentre que la policromia i el daurat són obra de Nicolau Marçol qui acostumava a treballar amb Tosquella.

Aquests àngels s’ubiquen dins la Capella Reial sobre fines columnes de secció tetralobulada de jaspi amb capitells daurats. Els quatre primers són àngels músics que emmarquen el recinte de l’altar major formant un quadrat al seu voltant. Els altres dos, són turiferaris i es situen a cada banda de la càtedra. La seva funció era la de servir de suport als tapissos i rebosters que emmarcaven l’altar major en les celebracions eucarístiques.

La seva iconografia, per tant, és essencialment musical, quan ens referim als quatre de l’altar major, i ve a enriquir el vast patrimoni que d’aquest art s’estén per tota la Seu. Les escultures porten instruments musicals propis de l’època del gòtic:

  • 1. Arpa: Aquesta, malauradament, es troba en part mutilada, sense la columna i el claviller. Sí que es pot distingir, clarament, la caixa harmònica a la qual s’hi distingeixen set botons que corresponen a la subjecció de les cordes.
  • 2. Salteri: Representa que té dues obertures, una superior major i una inferior de més reduïdes dimensions. Es poden distingir disset cordes subjectes a les clavilles en els laterals de l’instrument. Els musicòlegs són capaços de confirmar que, per la posició dels dits, aquest àngel tocava el salteri amb una plectra, que vendria a ser l’equivalent d’una pua en l’actual guitarra.
  • 3. Mandora: Aquest instrument de corda presenta una caixa de ressonància d’una sola obertura. Al cap del braç les clavilles situades en el costat esquerre. Com en l’anterior, la posició de la mà indica que tocava amb plectra.
  • 4. Orgue de coll penjat: En un costat el teclat sense consola i per l’altra cara, presenta una decoració d’arquets apuntats. Amb la mà esquerra, la figura de l’àngel representa que està accionant una manxa que feia sonar l’aire a través dels tubs.

La història d’aquests àngels és, si més no, interessant per la seva trajectòria dins la Seu. El 1453 els esposos Jaume d’Olesa i Catalina Rovira els donaren a la Seu.

Des de la seva creació (1417-1418) varen romandre dins la Catedral fins al moment de la reforma barroca del presbiteri a principis del segle XVIII. En aquell moment, foren trets de la Catedral i traslladats a la capella de Son Seguí, propietat dels Olesa, mateixos descendents dels donants. Segons apunta Mateu Rotger al seu “Cronicón”, dia 2 de novembre de l’any 1904, en el marc de la reforma d’Antoni Gaudí, el secretari del Bisbe i del Capítol visiten a D. Marià d’Olesa per demanar que es retorni el conjunt dels sis àngels. I dia 5, el Sr. Rubió (Rubió i Bellver) acompanyat per varis operaris, va a Son Seguí per recollir els àngels i les columnes. Des de llavors, romanen en el presbiteri de la Seu.


Bibliografia:

  • CARBONELL I CASTELL, Xavier. "La música a la Seu", PASCUAL, A. (coord.), La Seu de Mallorca, Palma, 1995, pp. 297-326.
  • LLOMPART, Gabriel i PALOU Joana Mª. "L’escultura gòtica", PASCUAL, A. (coord.), La Seu de Mallorca, Palma, 1995, pp.52-73.
  • MATHEU MULET, Pedro-Antonio. Guías de la Seo de Mallorca. La Capilla Real, Editorial Politécnica, Palma, 1954.
  • ROTGER CAPLLONCH, Mateo. Restauración de la Catedral de Mallorca, Mallorca, 1907.