Antic retaule major barroc

De Catedral de Mallorca - WikiMedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altres idiomes:
català • ‎español
L'antic retaule major barroc de la Seu fou traslladat a l'església de sant Magí

Antic retaule major barroc:

  • 1726-1729
  • Dissenyat per Giuseppe Dardanon (amb la col·laboració de l'escultor Joan Deià)
  • Barroc, Mallorca
  • Lloc original: Capella Reial
  • Lloc actual: Església de la Immaculada o de sant Magí (Palma)

Entre els anys 1726 i 1729 es construí un nou retaule major per a la Seu, dissenyat per l'italià Giuseppe Dardanon, artista del qual es disposa d’escassa informació. Es sap que s’instal·là a l’illa arran de la guerra de Successió[1], on treballà com a tracista per a la Catedral, primer realitzant el disseny del retaule major i, després, del retaule del Davallament (1740)[2].

El retaule major barroc constitueix una fita en la configuració espacial de la capella Reial, es tracta d'una intervenció important i nuclear que es contextualitza dins el procés de monumentalització de la capçalera per adaptar-la als nous temps i espais[3]. Per construir el retaule major, Dardanon disposà de diversos col·laboradors: el ferrer Francesc Palerm, el batidor d’or Francesc Bonnín i, sobretot, l’escultor Joan Deià i Pons –tot i que no podem descartar la col·laboració d’altres ajudants-.

El donant del retaule fou el canonge de la Seu i vicari general Francesc de Togores i Olesa (1650-1730), fill dels comtes d’Aiamans i rector de la Universitat Literària[4].

El retaule es començà a construir el 1726 i es finalitzà l’any 1729, tot i que fou beneït un any abans, el 14 d’agost del 1728, vigília de l’Assumpció[5].

L'antic retaule major de la Seu, de dimensions colossals i amb molta càrrega escenogràfica, està dedicat a l’Assumpció, destaca especialment pel gran desenvolupament i dinamisme del carrer central, on apareix representada la Mare de Déu, ascendint entre els núvols, des del sepulcre fins al cel, ajudada per àngels i admirada pels apòstols. A la part superior, apareix la Trinitat, esperant a rebre la Verge per coronar-la com a Reina del Cel. Així, el retaule presenta un moviment ascendent i continu amb l'altar, el sagrari, l'Assumpta i la Corona sostinguda per Déu Pare i Fill i l'Esperit Sant de manera que tots els elements queden lligats[6].

Al basament del retaule es disposen les escultures de sant Pere, sant Joan Baptista, sant Joan Evangelista i sant Pau, mentre que a la cornisa es representen santa Maria Magdalena, sant Domingo, sant Francesc i santa Bàrbara. A més, és un retaule totalment escultòric, en el qual predomina l’alt relleu i el bult rodó.

El conjunt es caracteritza per un evident sentit ascendent, essent, si més no, l'únic exemplar amb aquesta composició, més pròpia dels retaules barrocs que trobem a la Península.

Aquest retaule va convertir-se en un referent que va influir en altres obres, cas del retaule major de l'església parroquial de Binissalem o del retaule del Sant Crist de la parròquia de Palma [7].

En la restauració d’Antoni Gaudí i el bisbe Campins un dels objectius era recuperar la visibilitat de la càtedra episcopal, per aquest motiu el retaule barroc va ser eliminat de la capella Reial. Així, al voltant del 1904, el retaule va passar a l'altar major de l'església de la Immaculada o de Sant Magí a Palma. Cal esmentar que quan el retaule es va aixecar en aquesta nova ubicació es va restaurar, tasca que es va encarregar a l'escultor José Aguilar [8].


Referències

  1. Sabem que ja es trobava a Mallorca el 1712, atès que la Parròquia de Santa Eulàlia li encarrega una pintura per a la capella del Nom de Jesús (MUNTANER BUJOSA, Joan. "Para la historia de las Bellas Artes en Mallorca", a BSAL, 32, Palma, p. 197)
  2. CARBONELL, Marià. “Dardanone Cavelli, Giuseppe”, Gran Enciclopèdia de la Pintura I l’Escultura a les Balears, vol. III, Palma, 1996, pp. 88-91.
  3. VILLALONGA VIDAL, A. (2015). "El presbiteri barroc de la Seu. Deconstrucció i reubicació". a GAMBÚS SAIZ, M. (coord.). La Catedral de Mallorca és el document. La reforma de Gaudí cent anys després. Palma: Publicacions de la Catedral de Mallorca (Col·lecció Seu de Mallorca, 10-II). Pp. 147.
  4. CARBONELL, Marià. “Retablos barrocos”. A. PASCUAL (coord.). La Catedral de Mallorca, Palma, 1995, p. 156.
  5. MULET, Matheu. La capilla Real, Ed. Francesc Pons, Palma, 1954, p. 81.
  6. VILLALONGA VIDAL, A. (2014). "Aquella muntanya de fusta. Conformació i recepció del retaule major barroc de la Seu". a FULLANA PUIGSERVER, P. i GAMBÚS SAIZ, M. (coords). La memòria contemporània de la Catedral: Miralles, Rotger, Sagristà. Mallorca: Publicacions Catedral de Mallorca (Col·lecció Seu de Mallorca, 9). Pp. 153-165.
  7. Ibídem. Pp. 183.
  8. VIILALONGA VIDAL, A. (2015). Op. cit. Pp. 152-163.



Bibliografia:

  • CARBONELL, Marià. “Retablos barrocos”. A. PASCUAL (coord.). La Catedral de Mallorca, Palma, 1995, pp. 148-163.
  • CARBONELL, Marià. “Dardanone Cavelli, Giuseppe”, Gran Enciclopèdia de la Pintura I l’Escultura a les Balears, vol. III, Palma, 1996, pp. 88-91.
  • LLABRÉS, Jaume. “Les pintures decoratives de Can Salas Major, una aproximació a Josep Dardanon i l’art del segle XVIII a Mallorca”, a AAVV. Can Salas Major, Palma, 1993, pp. 33-34.
  • MULET, Matheu. Iconografía mariana, Palma, 1955, p. 25.
  • MULET, Matheu. La capilla Real, Ed. Francesc Pons, Palma, 1954.
  • MUNTANER BUJOSA, Joan. "Para la historia de las Bellas Artes en Mallorca", a BSAL, 32, Palma, pp. 195-215.
  • VILLALONGA VIDAL, A. (2014). "Aquella muntanya de fusta. Conformació i recepció del retaule major barroc de la Seu". a FULLANA PUIGSERVER, P. i GAMBÚS SAIZ, M. (coords). La memòria contemporània de la Catedral: Miralles, Rotger, Sagristà. Mallorca: Publicacions Catedral de Mallorca (Col·lecció Seu de Mallorca, 9).
  • VILLALONGA VIDAL, A. (2015). "El presbiteri barroc de la Seu. Deconstrucció i reubicació". a GAMBÚS SAIZ, M. (coord.). La Catedral de Mallorca és el document. La reforma de Gaudí cent anys després. Palma: Publicacions de la Catedral de Mallorca (Col·lecció Seu de Mallorca, 10-II).