Càtedra

De Catedral de Mallorca - WikiMedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altres idiomes:
català • ‎español
Càtedra episcopal
Càtedra episcopal

Càtedra:

  • S. XIV
  • Marbre de Carrara tallat
  • 396 x 180 cm
  • Gòtic, Mallorca
  • Lloc original: Capella Reial
  • Darrera restauració: 2011


Tabernacle:

  • Anònim, 1346
  • Pedra de Santanyí
  • 396 x 180 cm
  • Gòtic, Mallorca
  • Lloc original: Capella Reial
  • Darrera restauració: 2011

Bòveda de la Càtedra

La càtedra episcopal o seient del Bisbe és l’element que dóna nom a l’església Catedral, denominada també "Seu" en els regnes de l’antiga Corona d’Aragó. Des d’ella, el Bisbe presideix les grans celebracions litúrgiques.

La càtedra és un seient amb respatller baix i braçals que el tanquen pels laterals en forma de mitja lluna sostinguda per dos lleons, símbols de la força i la vigilància pastorals.

Es troba encastada dins una fornícula que s’obre en el centre del mur que separa la capella Reial de la capella de la Trinitat, a una alçada superior al nivell del sòl. S’hi accedeix a través d’una grada de set escalons.

L’any 1346 el bisbe Berenguer Batle, bisbe de Mallorca entre 1332 i 1349, va restaurar el presbiteri i ordenà fer el tabernacle de pedra de Santanyí, on s’hi troba encastada. A la clau de la volta d’aquest tabernacle, s’hi pot contemplar l’escut amb els dos ocells, propis de l’heràldica del bisbe.

Durant la reforma barroca del presbiteri, la càtedra restà darrera el gran retaule major barroc dissenyat per Giuseppe Dardanone, entre 1726 i 1729, i obrat per l’escultor Joan Deià.

Així va romandre fins a la restauració litúrgica d’Antoni Gaudí iniciada l’any 1904 i promoguda pel bisbe Campins (1898-1915). Un dels objectius de la reforma va ser, precisament, recuperar la visibilitat de la càtedra.

En el seu interior podem contemplar una sèrie interessantíssima de grafits realitzats pel propi arquitecte, que semblen voler esbossar una idea de decoració que no s’arribà a cloure i que es deixà, únicament, amb l’aplicació de pans d’or en els relleus del gablet i els lleons de la base.

La càtedra és interessant per la seva similitud amb la resta dels seients del cadirat del cor datats al segle XIV, que són de la mateixa estructura i tipologia i que, per tant, formen un conjunt. En canvi, presenta certes desavinences estilístiques i estructurals amb el tabernacle que se li superposa, fet que denota una execució i adaptació més tardana.



Bibliografia:

  • LLABRÉS MARTORELL, Pere-Joan. “La celebració litúrgica”. A. PASCUAL (coord.). La Seu de Mallorca, Palma, 1995, pp. 227-229.
  • LLOMPART, Gabriel, MATEO, Isabel i PALOU Joana. Mª. “El Cor”, A. PASCUAL (coord.)., La Seu de Mallorca, Palma, 1995, 108-113.
  • ROTGER CAPLLONCH, Mateo. Restauración de la Catedral de Mallorca, Mallorca, 1907.
  • MATHEU MULET, Pedro-Antonio. Guías de la Seo de Mallorca. La Capilla Real, Editorial Politécnica, Palma de Mallorca, 1954.