Capella Reial

De Catedral de Mallorca - WikiMedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altres idiomes:
català • ‎español


El presbiteri o Capella Reial constituí el segon tram en la construcció de la Seu, començat al segle XIV. En la perspectiva de la nau central, la Capella Reial forma un segon temple, de la mateixa manera que, en el fons, la capella alta de la Trinitat, en l’absidiola, marca el principi d’un tercer. Aquesta capella s’anomenava Capella Major, per les seves dimensions i per albergar l’altar major. També s’anomenà Capella Reial per la contínua protecció de la Casa Reial de Mallorca, l’escut dels quals hi apareix repetit 16 vegades. En aquesta capella es van celebrar les exèquies de Jaume II (1311) i les coronacions del rei Sanç (1311) i de Jaume III (1324) i Pere el Cerimoniós (1343). Flanquejat per un absis menor a cada costat, el recinte, al qual s’hi accedeix per una àmplia graderia de quatre escalons, consta de planta rectangular que es transforma en poligonal en la part superior mitjançant trompes als angles. La coberta està constituïda per dues voltes de creueria i una radial. A les claus de volta hi figuren els escuts del rei i del regne de Mallorca. La Capella Reial es pot considerar que estava acabada el 1327 atès que és quan s’instal•len les reixes de fusta que separen l’absis de la nau de l’antiga mesquita i sobretot per la col•locació del corredor dels ciris[1]. Es tractava d’un corredor de fusta, decorat amb ornamentació mudèixar, que envoltava tota la Capella Reial a uns sis metres d’alçada i que va ser desmuntat durant la reforma del presbiteri de l’any 1904. En ell s’hi col•locaven els ciris que il•luminaven l’interior de la Seu en les grans festivitats.

Presideix la capella la càtedra pontifical gòtica de marbre blanc des de la qual el bisbe presidia les cerimònies, la qual romangué oculta fins el 1904 per l’antic retaule major barroc, el qual també cobria l’arc de la capella de la Trinitat. Durant la restauració d’Antoni Gaudí, que afectà principalment la zona del presbiteri, es desmuntà aquest retaule, es traslladà part del cor que es trobava a la nau central i s’instal•la sobre l’altar major el lampadari-baldaquí, obra d’Antoni Gaudí, entre d’altres intervencions.

Vista general de la capella Reial.jpeg
Plànol de situació

La decoració escultòrica es concentra en les mènsules sobre les quals arrenquen les nervadures de la volta, decorades amb formes vegetals. Sota aquestes mènsules s’hi disposen 10 escultures cobertes per un dosseret les quals constitueixen el conjunt escultòric més ric de tot l’interior de la catedral. Respresenten sis àngels ceroferaris, un grup de l’Anunciació i els apòstols Pere i Pau.

En el gruix dels murs de la Capella Reial s’hi troben dues obertures, construïdes en la primera meitat del segle XIV, destinades a passos de comunicació, les quals també es feren servir de capelles durant el pontificat del bisbe Berenguer Batle (1332-1349) col•locant-hi un altar en cada una d’elles. En la capella del costat de l’Evangeli, anomenada de l’Anunciació o de sant Gabriel, s’hi col•locà un altar dedicat a l’Anunciació, titular de la catedral, i sobre ell, a mode de retaule i sobre mènsules empotrades en el mur, dues estàtues de marbre: una de la Santíssima Verge i l’altra de l’Arcangel Sant Gabriel, que es conserven actualment en el Museu catedralici. Aquest obertura serveix per passar a la capella del Corpus Christi sense haver de travessar tota la Capella Reial. Actualment, aquest recinte acull el sepulcre amb l’estàtua del bisbe Guillem de Vilanova (1304-1318), benefactor insigne de l’obra de la seu. La capella del costat de l’Epístola disposava un altar amb retaule dedicat a santa Eulàlia de Mèrida. Mitjançant aquesta capella s’accedia a la sagristia i a l’antiga capella de sant Pere. Avui dia, conté el sepulcre amb l’estàtua jacent d’aquest bisbe Berenguer Batle (1332-1349), restaurador del presbiteri.

Al mur del fons de la capella, s’obre la gigantesca rosassa, construïda en 1370 i que reprodueix l’estrella de David. Segons els especialistes, es tracta d’un dels majors òculs del món gòtic, amb unes dimensions de 100,46 metres quadrats. Està format per 1236 cristalls de colors en una disposició de figures triangulars. La rosassa serveix de nexe d’unió de la capella Reial amb la capella de la Trinitat.



Bibliografia:

  • COLL, Baltasar, Catedral de Mallorca, Palma de Mallorca, 1977.
  • DOMENGE I MESQUIDA, Joan, L’Obra de la Seu. El procés de construcció de la catedral de Mallorca en el tres-cents, Ed. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 1997.
  • “Tres segles d’obres a la Seu (s.XIV-XVI)”, a PASCUAL, A. (coord.), La Seu de Mallorca, José J. de Olañeta, Palma, 1995, pp. 23-40.
  • DURLIAT, Marcel, L’art en el Regne de Mallorca, Ed. Moll, Mallorca, 1964.
  • FORTEZA, Guillem, <<Estat de l’arquitectura catalana en temps de Jaume I. Les determinants gòtiques de la catedral de Mallorca>>, a FORTEZA, G., Estudis obre arquitectura i urbanisme, Palma: Universitat de les Illes Balears. Secció de Filologia Catalana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984, vol. 2, pp. 5-28.
  • JOVELLANOS, Gaspar, Descripción de la catedral de Palma, Ed. Mallorquina de Francisco Pons, Palma, 1959.
  • MATHEU MULET, Pedro-Antonio, Guías de la Seo de Mallorca. La Capilla Real. Editorial Politécnica, Palma de Mallorca, 1954.
  • Guías de la Seo de Mallorca. Capillas y retablos, Editorial Politécnica, Palma de Mallorca, 1955.
  • PALOU, Joana Maria; LLOMPART, Gabriel., <<L’escultura gòtica>>, a PASCUAL, A., La Seu de Mallorca, José J. de Olañeta, Palma, 1995, p. 53-73.
  • SAGRISTÀ, Emilio, Retablos góticos de la Catedral de Mallorca : el de madera y el de plata, Sociedad Castellonense de Cultura, Castellón de la Plana, 1950.
  • Gaudí en la Catedral de Mallorca : anécdotas y recuerdos, Sociedad Castellonense de Cultura, Castellón de la Plana, 1962.
  • SASTRE MOLL, Jaume, La Seu de Mallorca (1390-1430). La prelatura del bisbe Lluís de Prades i d’Arenós, Ed. Consell de Mallorca, Palma, 2007.
  • TUR, Margalida, <<Seu de Mallorca>>, a Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 16, Promomallorca, Palma, 1989-1997, pp. 229-237.


Itinerari relacionat:

  1. Història de l’Església
  2. La fàbrica de la Catedral
  3. Llum i espai
  4. Itinerari marià


Visualització 3D de la Capella Reial. Empri el ratolí per moure's per la imatge.

Model 3D: Jeroni Segui

Si no pot veure la imatge o no pot interactuar amb ella, asseguri’s de tenir instal•lada la darrera versió de Flash Player:

Get Adobe Flash player



Referències

  1. Durliat, M., L’art en el Regne de Mallorca, Ed. Moll, Mallorca, 1964, p. 132.