Capella de la Santíssima Trinitat

De Catedral de Mallorca - WikiMedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altres idiomes:
català • ‎español
  • ca. 1306-1330
  • Darrera restauració: 2011

En un lloc privilegiat, al fons de la Capella Reial, i en un pla elevat, s’hi troba la capella de la Trinitat. És la part més antiga de la catedral i per la qual es començaren les obres. Les notícies documentals referents a la Catedral de Mallorca s’inicien pròpiament l’any 1306, quan el rei Jaume II dicta un codicil en el seu testament en el qual es disposa l’edificiació d’una capella per a la seva sepultura i la dels seus descendents dedicada a la Santíssima Trinitat. Aquesta absidiola de reduïdes dimensions i original per la seva construcció, segons alguns historiadors va servir de tribuna pels reis i de lloc de reunió del capítol. Concebuda com a mausoleu reial, se sap que estava a punt d’acabar-se en 1329 quan foren encarregades les vidrieres al mestre sienès Matteo di Giovanni.

Emplaçament de la Capella de la Trinitat a la capçalera de la Catedral de Mallorca
Plànol de situació

La capella de la Trinitat constitueix una capella de planta quadrangular doble, formada per una sala baixa amb volta de creueria i una alta, superposades. La sala baixa, actualment Sagristia major, esta formada per dos espais que són la sala de les relíquies a la part baixa i la carboneria a sobre. A l'entrada de la sala hi ha un grafit que representa un escut barrat. Aquesta sala inicialment va ser concebuda com un espai únic però amb la col·locació de l'armari de les relíquies i de l'enteixinat es va dividir en dos pisos. Aquest enteixinat és d'estil mudeixar i està pintat al tremp amb una paleta molt variada, presenta motius vegetals i geomètrics i té influències musulmanes i romàniques [1].

A través d’una escala ubicada a un espai amb volta de creueria s'accedeix a la capella de la Trinitat, quasi a set metres d’alçada sobre el pis del presbiteri. En la clau de la volta de creueria de l’entrada de la capella s’hi esculpí la figura orant, de genolls, de Jaume I. La capella pròpiament dita té volta radial. Tal i com passa a les capelles reials de Palma i Perpinyà, es passa de la planta rectangular a la poligonal mitjançant el sistema de trompes en els angles. Les nervadures de la volta arrenquen, a una certa distància del sòl, mitjançant columnetes sobre mènsules esculpides. Quatre d’elles representen figures d’àngels amb incensaris i les altres quatre els símbols dels evangelistes. Presideix la capella, a fons, des de 1904 la talla, de fusta daurada, de Nostra Dona de la Seu, preciós exemplar de les anomenades Verges-sagrari, obra del segle XIV, la qual ocupava la fornícula central del retaule major gòtic que presidi el presbiteri de 1346 fins 1728, part del qual pot contemplar-se sobre la part interna del portal del Mirador. Als costats laterals de la capella hom hi pot veure dos arcosolis o nínxols que custodien els sepulcres dels reis mallorquins, Jaume II i Jaume III. El paviment està constituït per rajoles de diferents colors, juxtaposades per a dibuixar figures geomètriques, i per bandes de grans rajoles adornades d’estrelles de setze branques. Aquestes estrelles pertanyen al repertori decoratiu del Llevant espanyol[2]. Tres finestrals, simbòlics en el seu número, la il•luminen en el fons, des del 1889.

Cal afegir que en aquest espai hi ha també una cripta, es tracta d'un soterrani amb volta construït utilitzant les tècniques dels aljubs, ja que al primer tram presenta dos orificis al sostre, el fons és de pedra i s'hi detectaren restes d'almagre, una argila utilitzada habitualment per impermeabilitzar la pedra i evitar l'absorció de l'oli que conté l'aljub [3].

Després de l’extinció de la monarquia mallorquina, la promotora de l’obra, es produí l’abandonament de la capella de la Trinitat, la qual no mantengué el culte i fou usada com a magatzem. Gaudí inicià la reforma a la capella el 1904 durant la qual va treure l’antic retaule barroc, de grans dimensions, que ocupava l’altar major i que tapava la capella tot separant-la de la resta del temple. També enderrocà les mitjanades interiors afegides i col•locà rere la taula de l’altar, al fons de la capella, en gòtic templet/sota un dosseret modern, l’antiga estàtua de Nostra Dona de la Seu, titular del retaule gòtic al fons de la capella. Gaudí també va suprimir el sepulcre (sarcòfag) de Jaume II que en el segle XVIII ordenà fabricar Carles III (actualment, al Museu Diocesà) i que estava situat en el presbiteri. El 1905 retornaren a Mallorca les cendres de Jaume III, que es conservaven a València, i les restes dels monarques romangueren en caixes de fusta durant quaranta anys. Gaudí havia realitzat un projecte de mausoleu col•locat als arcsolis pels dos monarques que no s’arribà a materialitzar.

La capella de la Trinitat és la part més antiga de la catedral
Detalls dels sepulcres dels Reis de Mallorca a la Capella de la Trinitat

La restauració definitiva de la capella fou realitzada per l’arquitecte Gabriel Alomar entre 1946 i 1947 amb motiu de la inauguració dels reials sarcòfags. Es van fabricar noves portes per a les entrades de la capella i de la seva sahristia, es va restaurar l’antic paviment mudèixar del segle XIV i, a iniciativa d’Alomar, s’encarregà a l’escultor català Frederic Marès que realitzés els dos sarcòfags d’alabastre neogòtics, que contenen les despulles de Jaume II i Jaume III col•locats en els amplis arcsolis oberts en els murs laterals. Marès els esculpí imitant els sepulcres gòtics catalans i el del bisbe Galiana, conservat a la mateixa Seu.

Al 2011 es va realitzar una restauració que va consistir en netejar, consolidar els murs i altres elements i inventariar els indicis d'estructures anteriors o de restes de decoració subjacent. L'objectiu era reparar, condicionar i dignificar els espais de la capella per posar-los al servei del culte i la cultura i recuperar allò original. A més, també es varen descobrir les policromies de l'enteixinat comentat que estaven ocultes per un recobriment monocrom i es varen recuperar espais que s'havien convertit en magatzems. Aquesta intervenció va reforçar la idea de què la capella de la Trinitat és una obra nova i unitària.

Paviment de la capella de la Trinitat

Referències

  1. TORRES ORELL, F. (2012). "Intervenció arqueològica al cos sota la Capella de la Trinitat de la Catedral de Mallorca". a FULLANA PUIGSERVER, P. i GAMBÚS SAIZ, M. (coords.). Jaume II i la Catedral de Mallorca. Mallorca: Publicacions Catedral de Mallorca (Col·lecció Seu de Mallorca, 3). Pp. 73.
  2. Durliat, M. L'art en el Regne de Mallorca. Ed. Moll. Mallorca. 1964. Pp. 130.
  3. TORRES ORELL, F. Op. cit. Pp. 74.


Bibliografia:

  • ALOMAR, Gabriel, <<La capella de la Trinitat i les tombes dels reis de Mallorca>>, a PASCUAL, Aina (coord.), La Seu de Mallorca, José J. de Olañeta, Palma, 1995, pp. 210-215.
  • COLL, Baltasar, Catedral de Mallorca, Palma de Mallorca, 1977.
  • MESQUIDA, Joan, L’Obra de la Seu. El procés de construcció de la catedral de Mallorca en el tres-cents, Ed. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 1997.
  • “Tres segles d’obres a la Seu (s.XIV-XVI)”, a PASCUAL, A. (coord.), La Seu de Mallorca, José J. de Olañeta, Palma, 1995, pp. 23-40.
  • DURLIAT, Marcel, L’art en el Regne de Mallorca, Ed. Moll, Mallorca, 1964.
  • FORTEZA, Guillem, <<Estat de l’arquitectura catalana en temps de Jaume I. Les determinants gòtiques de la catedral de Mallorca>>, a FORTEZA, G., Estudis obre arquitectura i urbanisme, Palma: Universitat de les Illes Balears. Secció de Filologia Catalana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984, vol. 2, pp. 5-28.
  • MATHEU MULET, Pedro-Antonio, Guías de la Seo de Mallorca. La Capilla Real. Editorial Politécnica, Palma de Mallorca, 1954.
  • Guías de la Seo de Mallorca. Capillas y retablos, Editorial Politécnica, Palma de Mallorca, 1955.
  • SASTRE MOLL, Jaume, La Seu de Mallorca (1390-1430). La prelatura del bisbe Lluís de Prades i d’Arenós, Ed. Consell de Mallorca, Palma, 2007.
  • TORRES ORELL, F. (2012). "Intervenció arqueològica al cos sota la Capella de la Trinitat de la Catedral de Mallorca". a FULLANA PUIGSERVER, P. i GAMBÚS SAIZ, M. (coords.). Jaume II i la Catedral de Mallorca. Mallorca: Publicacions Catedral de Mallorca (Col·lecció Seu de Mallorca, 3). Pp. 73.
  • TUR, Margalida, <<Seu de Mallorca>>, a Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 16, Promomallorca, Palma, 1989-1997, pp. 229-237.


Itinerari relacionat:

  1. Llum i espai
  2. La fàbrica de la Catedral
  3. Història de l’Església




Visualització 3D de la Capella de la Santíssima Trinitat. Empri el ratolí per moure's per la imatge.

Model 3D: Jeroni Segui

Si no pot veure la imatge o no pot interactuar amb ella, asseguri’s de tenir instal•lada la darrera versió de Flash Player:

Get Adobe Flash player