Mural ceràmic

De Catedral de Mallorca - WikiMedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altres idiomes:
català • ‎español
Mural ceràmic i càtedra episcopal
Detall de la decoració ceràmica
  • Decoració mural ceràmica i ferros
  • Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol, 1908-1909
  • Ceràmica, pintura a l’oli, metal•litzacions d’or i plata i ferro forjat
  • 86,82 m2
  • Època contemporània. Mallorca
  • Lloc original: murs frontal i laterals de la capella Reial
  • Darrera restauració: 2011

El mural ceràmic ocupa tot el mur frontal de la capella i les parets laterals, es desenvolupa des dels costats de la càtedra i per sobre el cor i sota els arcosolis. Aquest es construeix a partir de la incrustació, en el mur, de peces de ceràmica esmaltada dissenyades per Jujol i realitzades a La Roqueta, fàbrica mallorquina de producció ceràmica que funcionà des de 1897 fins a 1918. Presenten una àmplia gama de colors i tonalitats. Les peces estan treballades en forma d’aspes, fulles, troncs i fruits que es distribueixen formant palmes d’olivera, i en forma d’escuts també policromats amb esmalt que es distribueixen de forma regular des de la càtedra episcopal cap els extrems del mural. La decoració, però, sobrepassa els límits del mur i s’estén cap als elements gòtics preexistents, com són la càtedra i el seu tabernacle, i les mènsules on s’apliquen pans d’or i policromies. A l’interior de la càtedra, s’hi localitzen una sèrie de dibuixos en grafit que figuren animals marins i l’escut del bisbe Campins. Aquests dibuixos semblen esbossar una idea de decoració que no arribaria a culminar-se.

La xarxa de 230 branques d’olivera emmarquen els escuts dels 53 bisbes de Mallorca següents a la conquesta, des de Ramon de Torrelles (1238-1266) fins a Rigobert Domènech i Valls (1916-1924). La decoració es completa amb baix relleus daurats que representen símbols extrets de la iconografia mariana: fruites, flors, corones, estrelles, etc. Les lletres de ferro forjat i daurat que es col•loquen al voltant de la càtedra expressen un fragment extret del pontifical dels bisbes: TRIBUAS EI DOMINE CATHEDRAM EPISCOPALEM a la part superior, AD REGENDUM ECCLESIAM TUAM, i a la dreta ET PLEBEM SIBI COMMISSAM que significa "·Dona-li Senyor la Càtedra Episcopal per regir la teva Església i al poble que li has confiat". Aquestes lletres es desenvolupen com a vertaderes escultures abstractes i converteixen el text en il·legible però el doten d'un gran valor decoratiu i artístic[1].

Aquest conjunt va ser restaurat per Xicaranda Conservació i Restauració de Béns Culturals SL. al 2010[2].



Referències

  1. DE ROJAS CINCUNEGUI, I. i CLARET BLASCO, A. (2015). "La decoración mural de la capilla Real. Una intervención durante la reformade Gaudí sobre los muros y la cátedra episcopal: cerámica, bajorrelieves y policromías, hierros dorados y grafitos (dibujos preparatorios). El conjunto de doce candelabros de la capilla Real ". a MAS ANDREU, C. (coord.). La Catedral de Mallorca és el document. La reforma de Gaudí cent anys després. Mallorca: Publicacions Catedral de Mallorca (Col·lecció Seu de Mallorca, 10-III). Pp. 138.
  2. Íbidem. Pp. 134.


Bibliografia:

  • AAVV. “Gaudí, Jujol i la catedral de Palma”/ Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, nº 179-180, Ed. Barcelona, 1988.
  • DE ROJAS CINCUNEGUI, I. i CLARET BLASCO, A. (2015). "La decoración mural de la capilla Real. Una intervención durante la reformade Gaudí sobre los muros y la cátedra episcopal: cerámica, bajorrelieves y policromías, hierros dorados y grafitos (dibujos preparatorios). El conjunto de doce candelabros de la capilla Real. ". a MAS ANDREU, C. (coord.). La Catedral de Mallorca és el document. La reforma de Gaudí cent anys després. Mallorca: Publicacions Catedral de Mallorca (Col·lecció Seu de Mallorca, 10-III).
  • LLABRÉS MARTORELL, Pere-Joan. Gaudí a la Seu de Mallorca/Gaudí en la Catedral de Mallorca, Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports, Capítol Catedral de Mallorca, Palma, 2002.
  • SAGRISTÀ, Emilio. Gaudí en la Catedral de Mallorca. Anécdotas y recuerdos, Boletín Sociedad Castellonense de Cultura, Castellón, 1962.