Nostra Dona de la Seu

De Catedral de Mallorca - WikiMedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altres idiomes:
català • ‎español
Nostra Dona de la Seu a la Capella de la Trinitat

Detall del sagrari de Nostra Dona de la Seu

  • Atribuïda a Guillem Morey, finals segle XIV
  • Talla de fusta frondosa, d’un sol bloc, policromada i daurada
  • 227 x 64 x 54 cm
  • Gòtic. Mallorca
  • Lloc original: retaule major gòtic, capella Reial
  • Lloc actual: tabernacle historicista, capella de la Santíssima Trinitat
  • Darrera restauració: 2007



L'escultura de Nostra Dona de la Seu és la imatge titular de la Seu. Aquesta és de majors dimensions que el natural i s’alça sobre una peanya octogonal decorada amb motius vegetals. Està representada d'empeus i porta un ram a la mà dreta i amb la mà esquerra aguanta al Nin Jesús, que duu l’orbe amb la creu en la mà esquerra i té la dreta aixecada en actitud de beneïr. Ambdós van abillats amb túnica i mantells daurats. En el costat esquerra de la imatge, s’hi obre el sagrari, concebut com un receptacle interior on s’hi guardava l’eucaristia, interiorment està pintat de blau amb estrelles daurades. La imatge correspon al model de Marededéu sagrari, utilitzat en l’època gòtica.

Aquesta imatge és la que presidia l’antic retaule major gòtic. Quan es va substituir el retaule del cinc-cents pel retaule barroc de Giuseppe Dardanone, la imatge quedà col•locada darrera aquest, juntament amb la resta del conjunt format pel retaule i les escultures. En aquest moment, es degué modificar l’orientació del sistema d’obertura del sagrari, per facilitar l’accés des de la càtedra i es degué tallar l’escultura per la seva part posterior, mutilant part de la imatge i la peanya.

Al 1904 en el moment de la restauració litúrgica de Gaudí quan es va traslladar el retaule al seu emplaçament actual, sobre el portal del Mirador, es varen realitzar algunes petites intervencions en aquesta obra amb l’objectiu de millorar el seu aspecte estètic i atorgar-li un nou emplaçament, més digne, presidint la capella de la Trinitat (primera fase constructiva). Se li afegiren els dits de la mà dreta i es retocà la policromia i el daurat. L’escultura, igual que les altres sis que formaven el conjunt, es col•locà dins un tabernacle construït per a tal propòsit.


Bibliografia:

  • JAÉN PAREJA, F. (2015). "El conjunto escultórico del retablo mayor gótico". a MAS ANDREU, C. (coord.). La Catedral de Mallorca és el document. La reforma de Gaudí cent anys després. Mallorca: Publicacions Catedral de Mallorca (Col·lecció Seu de Mallorca, 10-III). Pp. 53.
  • LLOMPART, Gabriel. “'Nostra Dona de la Seu i el seu desdoblament secular en les diversos devocions marianes”, A. PASCUAL (coord.), La Seu de Mallorca, Palma, 1995, pp. 53-74.