Sepultura d'Antoni de Galiana

De Catedral de Mallorca - WikiMedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altres idiomes:
català • ‎español

Sepultura d'Antoni de Galiana:



La capella de Nostra Senyora de la Corona conté la famosa sepultura del bisbe Antoni de Galiana, que fou el primer mallorquí en ocupar la càtedra episcopal de la Seu, entre 1363 i 1375.

Pel que fa a l’autoria de la peça, durant molt de temps es considerà que era obra de Jacme Mates o de Pere Morey, però finalment s’ha optat per l’autoria de Llorenç Tosquella junior, que aleshores treballava a la Seu com a escultor. No obstant això, és possible que les pintures del sepulcre fossin realitzades pel pintor Pere Marçol, amb el qual treballà Tosquella en el retaule de Sant Bartomeu.

Es tracta d’una sepultura fixada al mur, mig amagada pel retaule instal·lat amb posterioritat, i ubicada dins un arcosoli de contorn lobulat i apuntat que protegeix l’estàtua del difunt jacent sobre la caixa. L’arc està ornamentat en el seu intradós i extradós amb trèvols, pinacles, estàtues d’àngels ceroferaris, etc., tots ells elements típicament gòtics. El bisbe està vestit de pontifical i el seu rostre destaca especialment per la suavitat en què es representa, transmetent l’intens plaer i tranquil·litat que experimenta el difunt després de la mort. A més, ja podem intuir una major individualització del rostre del bisbe, en el qual es mostra la seva avançada edat.

Destaquen especialment el conjunt de ploraners, col·locats a la part frontal de l’urna, vestits amb llargues túniques i separats per una arqueria de formes gòtiques. A la part superior del sarcòfag, es representa en relleu una processó funerària de monges, frares i clergues, en actitud de profund condol, presidits per un bisbe. Tots ells assisteixen a l’ascens de l’ànima del difunt al cel, escena que corona el mur del fons de l’arcosoli.

Inscripció:
Cubant in hac tumba Anthoni presulis ossa / qui fuit pius, legum doctor atque benignus / et quia pius animam possidet paradissus / presidio fultus Georgii martiris hujus / ad laudem cuius memoratur hic nomen eius. / Praefuit hic nonus quique terrigena primus. / Deus laudetur qui suis [sic] miseretur.
(Reposen en aquesta tomba les restes del bisbe Antoni, que fou piadós, doctor en lleis i benigne. I perquè fou piadós, la seva ànima posseeix el paradís. Fou erigit sota el patrocini de Sant Jordi màrtir. En honor seu recordem aquí el seu nom. Governà aquí com a novè bisbe, i com a primer d’aquesta terra. Déu sia lloat, que així es compadeix dels seus)



Bibliografia:

  • ALCOVER SUREDA, A. M., “La Santa Iglesia Catedral de Mallorca”, a BSAL, XVI, Palma, 1916, p. 21.
  • BESTARD CLADERA, B. “L’heràldica medieval a la Seu de Mallorca”, a BSAL, núm. 56, Palma, 2000, p. 80.
  • LLOMPART, G., “La població medieval del subsòl de la Seu”, a PASCUAL, A. (coord.). La Seu de Mallorca, José J. De Olañeta, Palma, 1995, p. 82.
  • RIBER, L., “Don Antonio de Galiana. Obispo de Mallorca”, a BSAL, XI, Palma, 1907, pp. 542-552.
  • SABATER, T., La pintura mallorquina del segle XV, Ed. UIB, Consell de Mallorca, 2002, p. 42.
  • SASTRE MOLL, J., “Canteros, picapedreros y escultores en la Seo”, a BSAL, 49, Palma, 1993, pp. 85-92.