Sepultura de Beatriu de Pinós

De Catedral de Mallorca - WikiMedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
This page is a translated version of the page Sepultura de Beatriu de Pinós and the translation is 100% complete.

Altres idiomes:

Sepultura de Beatriu de Pinós:

  • 1460-1484
  • Autor desconegut
  • Material: pedra de Santanyí
  • Talla i policromia
  • Tardogòtic. Mallorca
  • Lloc original: capella del Sagrat Cor




La capella del Sagrat Cor de la Seu conserva dos sepulcres magnífics pertanyents a personatges molt rellevants per a la nostra història i cultura. Estem parlant de Pere Joan Llobet i de Beatriu de Pinós, tot dos afins a la doctrina lul·liana.

El sepulcre de caixa quadrangular de Beatriu està realitzat en pedra de Santanyi, entre 1460 i 1484, adossat al mur de la capella i sostingut per dues mènsules amb àngels heralds. A la part frontal del sarcòfag, apareix representada la figura jacent de Beatriu, de cos sencer i en actitud d’oració, amb les mans plegades.

A la coberta, de forma prismàtica, apareix una figura antropomòrfica que porta un llibre i una ploma a les mans, fent referència possiblement a la tasca de Beatriu com a fundadora de l’Estudi General Lul·lià. Als laterals de l’urna, es representen dos emblemes heràldics pertanyents a Ramon Llull.

Inscripció:
Dum colit aetheras sedes Pinosa Beatrix / hoc habet in tumulo membra soluta brevi / Francisco Teneris Pinoso nupserat annis: / debet uterque uni nobile nomen avo. / Illi ubit deccessit sacris pia pectora votis. / Haec dicat, atque animam conciliare deo / foverat namque artem Lulii studiosa raimundi. / Casta voluptatum dum fugit omne genus / jam gravis huc patriis tandem concessit ab oris / nec mora supremos explicuitque dies. / Pars una ex opibus nostros respexit egentes / et cessit Luliis altera pars studiis. / Si meruit coelos, ¿aequum quid laudibus addo? / pyramide et longo carmine digna fuit. / Obiit namque secunda et vicessima novembris die / anno salutis / humanae quadringentessimo octuagessimo quarto / supra millessimum.
(Mentre Beatriu de Pinós habita en els seus celestes, els seus membres, separats de l’ànima, descansen en aquest petit túmul. A la flor de la joventut es casà amb Francesc Pinós. Ambdós deuen el seu nom il·lustre al seu avi. Quan el seu marit va morir, li oferí els seus piadosos sufragis. I ella s’entregà a conciliar-se amb Déu, i a propagar amb amor l’Art de Ramon Llull. Mentrestant defuig tota mena de plaers. Aclaparada per l’edat, vingué de la seva pàtria a aquí, i poc després s’acomiadà dels béns d’aquest món. En llegà una part als pobres i destinà l’altra a l’estudi de les obres lul·lianes. Que va merèixer el cel, no ho puc dubtar. Fou digna d’una piràmide i d’un poema immortal. Morí dia 22 de novembre de l’any de la salvació, 1484)



Bibliografia:

  • GAMBÚS SAIZ, M. (2016). “La memòria lul·liana a la Seu de Mallorca i la capella del Sagrat Cor. La mobilitat cultual i cultural d'un patrocini” a P. FULLANA PUIGSERVER i M. GAMBÚS SAIZ (coords.). Ramon Llull i la Seu de Mallorca. Mallorca: Publicacions Catedral de Mallorca (Col·lecció Seu de Mallorca, 14). Pp. 315, 343-344.
  • LLOMPART, G., “La població medieval del subsòl de la Seu”, a PASCUAL, A. (coord.). La Seu de Mallorca, José J. De Olañeta, Palma, 1995, pp. 87-88.
  • SANTAMARIA ARÁNDEZ, Á., “Donación proluliana de Beatriu de Pinós”, a BSAL, 35, Palma, 1976, p. 50.