QUÈ SIGNIFICA LA PARAULA "ABBA"?

 

 Francesc Ramis

 

Els hebreus al segle I utilitzaven tres llengües: en el culte del Temple empraven l'hebreu; en les tasques administratives i oficials es valien del grec; en la vida familiar, els amics, i en la pregària personal, usaven l'arameu.

 

Els evangelis, com a documents qualificats, es van redactar en grec, però algunes paraules de Jesús van romandre en arameu: "Amén, així sigui (Mt 5, 18)", "Abba, pare meu estimat (Mc 14, 36)”, "Talitha cum, nena aixeca't (Mc 5, 41)”, "Elí, Elí, lemá sabataní; Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? (Mt 27, 46)", etc.

 

Joachim Jeremies, un dels biblistes més importants del segle XX, va investigar el sentit dels termes arameus i hebreus de l'evangeli, especialment la veu "abba".

 

La paraula aramea "abba" va ser, originalment (II aC.), Un terme del llenguatge infantil: significava "pare". En l'època del Nou Testament (I dC.), l'ús no es limitava a la parla dels nens, sinó que també la utilitzaven els joves i adults per a dirigir-se al seu pare quan la relació era molt entranyable. La millor traducció doncs és "pare meu estimat". La veu "abba" denota que la relació pare-fill reposa en la confiança, el respecte, la cura, la responsabilitat, l'afecte i el coneixement: el fill està sostingut en les bones mans del pare i sap que el pare mai l’abandonarà, sinó que el cuidarà amb amor.

 

La religió jueva de segle I, rarament es dirigia a Déu com a Pare. En canvi, Jesús, en comunicar-se amb Déu, li diu Pare (Lc 10, 21), i matisa el significat de Pare amb la denominació "abba, pare meu estimat" (Mc 14, 36). El Pare no és algú distant, sinó qui sosté amb tendresa la vida de Jesús i l’encoratja amb la seva misericòrdia.

Jesús proclama que Déu és el nostre Pare (Mt 5, 45): "l’abba" que especialment té cura de nosaltres. Jesús, en ensenyar-nos el "Parenostre" (Mt 6, 9-13), ens convida a deixar-nos abraçar per Déu i a viure amb alegria l'evangeli per a sembrar-lo al cor del món, tan necessitat de gràcia i de tendresa.