QUIN ÉS EL SENTIT DE LA VIDA?

 

 Francesc Ramis

 

Zenó d'Elea (ca. 460) sostenia davant els seus deixebles que el veloç Aquil·les mai no podria arribar a una lenta tortuga que hagués començat a caminar abans que ell.

 

Zenó esgrimia el següent argument: "Suposem que la tortuga ha avançat cent metres en el moment en que Aquil·les comença a córrer; quan Aquil·les arriba a la posició en què es trobava la tortuga quan ell va iniciar la carrera aquesta ha avançat ja una mica més, i per a assolir la nova posició de l'animal, Aquil·les ha de reprendre la marxa. Però, en l'arribar a la següent posició de la tortuga, aquesta ja ha recorregut uns passos més, i el veloç corredor s'ha de posar de nou en camí per a assolir la posició de l'animal... i així successivament. Per això, Aquil·les mai podrà arribar a la tortuga, ja que a l'aconseguir la posició anterior, la tortuga ha recorregut una altra breu distància".

 

Zenó exigia als seus deixebles una resposta lògica a la contradicció que els presentava; doncs encara que mentalment sembli impossible que Aquil·les avantatgi l'animal, l'experiència mostra que tot corredor sobrepassa la marxa lenta de la tortuga. Els deixebles responien al mestre amb dificultats, ja que desconeixien que després de l’enigma no s'amagava un problema lògic, sinó que aflorava la naturalesa íntima de el sentit de la vida.

 

El sentit de la vida no rau en fer "curses" amb ningú ni contra ningú, com succeïa entre Aquil·les i la tortuga, sinó en disposar d'un "centre" o una "diana" cap a la qual dirigir la nostra existència. El sentit cristià de la vida no s'aconsegueix recorrent-la com una cursa disputada a cops de colze per a guanyar, sinó disposant d'un "centre", Jesús de Natzaret, i d'una "diana", el Regne de Déu.