La pandèmia, una situació límit?

 

Gabriel Amengual

 

La noció de "situació límit" fou introduïda el 1919 per Karl Jaspers en el llenguatge filosòfic, que amb el temps s'ha anat popularitzant. En principi designa situacions no acostumades en les quals no es poden aplicar els mitjans i mesures habituals per tal de dominar-les. Jaspers en la seva Filosofia de l'Existència l'empra per designar situacions en les quals el ser humà topa de manera definitiva, inevitable i no dominable amb els límits propis del seu ser. Aquestes situacions les concreta en les experiències angoixoses de dolor, culpa, destí, lluita, desconfiança, mort. Són situacions en les quals es juga l'existència de manera immediata, situacions últimes que no poden ser canviades ni obviades.

Aquestes situacions fan néixer la filosofia. Així com per Aristòtil l'admiració i per a Descartes el dubte foren considerats l'origen de la filosofia, de manera semblant fan aquestes situacions. Són situacions que ens fan pensar. D'aquestes situacions en resulta l'experiència de la transcendència, per això les anomena "xifres de transcendència", signes que ens fan mirar més enllà del món de la vida habitual. Topar amb els límits vol dir també topar amb l'altre, amb allò que ens limita, que està més enllà de la nostra existència, a l'altra part de la frontera.L'home està exposat a crisis profundes, en les que de manera inevitable xoca amb els seus límits. Són situacions que l'home no pot canviar ni superar. Vellesa, malaltia i mort no poden ser anul·lades.

El decisiu és la reacció del ser humà davant aquestes situacions. Es pot reaccionar dissimulant com si no passés res, cobrint la situació amb el vel de la indiferència i del "aquí no passa res". També es pot reaccionar amb la desesperació, davant una situació no dominable, que ens escapa de les mans i de les nostres habilitats. Però també és possible una altra reacció, la reconstrucció, és a dir, el retorn a sí mateix i la transformació de l'autoconsciència, de manera que en pot resultar un alliberament, si l'home accepta i assumeix la situació, encara que això signifiqui un salt des de la desesperació -donada per la presa de consciència de la situació no dominable- cap a ser un mateix i la llibertat.

Aterrant a la nostra situació de la pandèmia del coronavirus, que ens ha posat contra les cordes, ens ha fet reconèixer els nostres límits i ha posat de manifest la nostra precarietat i finitud, podem dir que posa al descobert el nostre si mateix, allò que som des del pregon de nosaltres mateixos. Moltes accions i funcions ens cobrien la nostra interioritat, que ara resta al descobert. El confinament es pot convertir en un posar al descobert la nostra interioritat. Cadascú veurà com hi reacciona, i, aquesta reacció, la pensi i hi reflexioni, perquè potser li mostri com és ell mateix.

Ja ha estat comentat com aquests dies abunden les accions d'ajuda als altres, accions desinteressades posant a disposició d'altres el propi temps, habilitats i coses. De mil maneres distintes sembla que aquesta situació límit treu el millor de nosaltres mateixos. Això ja deu ser signe de què des de la dispersió habitual hem tornat a nosaltres mateixos, centrant-nos en allò que realment importa. Si la situació ens fa descobrir el nostre interior i ens ajuda a valorar el que importa més que el que és habitual, més que allò que fem sigui per rutina o perquè ve donat per l'ambient o pel fil de la vida quotidiana. Només des de la interioritat, és a dir, des de la deliberació i decisió personals (i tenint en compte la necessitat objectiva) podem discernir el que és important. I així podem treure el millor de nosaltres mateixos.

Si la situació és realment límit i la vivim com a tal, ens farà descobrir la nostra finitud, és a dir, queens alliberarà de creure'ns uns prometeus, pensant que amb la nostra acció ja hem canviat el món i que tot és al nostre abast. La consciència de la finitud és alliberadora, ens fa ser el que som, i ens posa en contacte amb l'Infinit. Tota cosa limitada ho és perquè limita amb una altra, té les seves fronteres que la circumscriuen. A l'altra part de la frontera es troba l'Altre amb qui confinem. Espanya i França es limiten mútuament, entre ambdós països hi ha un límit o frontera que circumscriu cada un dels dos països. Els limita i alhora els posa en contacte. Una cosa semblant passa en les relacions entre la finitud i la infinitud. La finitud és limitada, però alhora està en contacte amb el que ens confina, amb l'Infinit. Aquest, per la seva part, ens limita i ens topam amb Ell; però com que l'Infinit no és un altre qualsevol, no és un més dins el món, sinó que és Infinit, això vol dir que ens engloba; ens posa les fites i alhora ens fa ser.

Aquest Infinit es pot fer present en tota sortida de nosaltres mateixos: sortida cap a l'altre i cap a l'Altre. No de bades el cristianisme ha unit l'amor a Déu i al proïsme, ambdós configuren la transcendència, la sortida i la trobada amb l'Infinit.

Amb tot això no es pretén més que notar que la invocació de l'Infinit des de l'experiència de la finitud no és només una qüestió psicològica, sinó ontològica, fonamentada en el ser mateix del finit i de l'Infinit. Sentir la finitud, sentir-nos en una situació que no dominam -l'experiència psicològica- té tota la raó del món de portar-nos a l'Infinit. Més encara quan per a nosaltres l'Infinit té nom: és el Déu Pare, que fa que la relació sigui de confiança i amor. Que la situació límit ens porti al nostre ser més pregon i des d'ell aixequem el cor al Pare Nostre que ens estima. Des d'aquesta trobada amb Déu Pare brollarà espontània la solidaritat amb tots els necessitats, l'empatia amb els que sofreixen i en general amb tots els que ens envolten i els que sabem que estant donant el seu esforç i el seu saber per atendre als malalts. L'experiència de l'Infinit, de la transcendència, de Déu, comporta l'obertura i la vinculació amb el germà.

Gabriel Amengual

DIRECCIÓ
Plaça de la Almoina S/N
07001 Palma de Mallorca
Illes Balears. Espanya

XARXES SOCIALS
@catedralmca
Facebook Twitter Istagram Youtube

CONTACTE
Per a qualsevol dubte, crida'ns
971 71 31 33

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Copyright © 2020 Catedral de Mallorca. Tots els drets reservats.