Judes

 

Joan Bauza

 

Què deu pensar Judes, mans al cap? Què li dirien les monedes que resten tirades al terra? Té postura pensativa o derrotada? No sembla feliç. Es troba, però, penedit? Pagà la pena aquest munt de metall, com per deixar de compartir el pa del cenacle? Per una bossa tan disminuïda, ignomínia tan voluminosa? La vista de les trenta monedes de plata, li evoca el record dels tres-cents denaris del cost del perfum de la dona dels ungüents?

L’Iscariot fou un d’ells, un dels Dotze, fou apòstol amb tota regla. Per què havent estat tan proper a Jesús no acabà missioner del missatge i acabà traïdor de la persona? No les havia escoltades a les Benaurances i no els havia vist als miracles?

Sabem, Judes, l’escena final de la teva vida, i ens fa feredat. No sabem l’actitud final del teu cor, i ens produeix esperança. Sabem que res mai no es perd per la part de Déu, tal volta un darrer sospir teu fos per Ell. Tu, Judes, ets més que l’acte de les trenta monedes. Què seria de mi, si fos un acte meu el que em definís amb més intensitat que la teva predilecció, Senyor, per a mi?

Santa Maria, pregau per nosaltres pecadors: per Judes i per mi.