Una dita de l'antiga saviesa xinesa afirma: “Que curiós és l'ésser humà!, néixer no ho demana, viure no en sap, morir no ho vol”.

És l'ésser humà un gran misteri: no decidim néixer ni demanam néixer, sinó que naixem per voluntat d'uns altres. I a l'hora de viure, molts no saben viure. I quan arriba la mort, molts no volen morir.

Procurem donar la volta a aquest proverbi xinès i diguem: “L'ésser humà agraeix la vida que li regalen Déu i els seus pares. L'home savi s'esforça per viure la vida amb profunditat i sentit. I quan arriba la mort, després de molts anys de vida, l'abraça amb serenitat per a continuar vivint en el més enllà.

Néixer, viure i morir és un cicle natural que hem de recórrer sàviament i en pau.

Néixer, viure i morir: tres verbs capitals per a l'existència humana. Procurem conjugar-los degudament.        

Article 422 de la columna “Punt ètic” publicat en el diari Última Hora del dia 13 de juny de 2019, dijous, pàg. 26.

L'altre dia escoltant un programa de ràdio vaig sentir aquesta precisa frase que mereix un breu comentari: “Els bons polítics han de tenir molt en compte aquests tres punts: fets, humilitat i honradesa”.

Sobren els polítics del “bla, bla, bla”. Els que només xerren i prometen, però els fets i realitzacions dels quals brillen per la seva absència.

Sobren els polítics alterosos i falten els que amb humilitat saben servir al poble i treballar pel bé comú.

Sobren els polítics que se serveixen a sí mateixos i no són honrats en administrar els béns públics. Més encara, s'enriqueixen amb la política.

Als nostres polítics hem d'exigir-los: fets, humilitat i honradesa.

La política ha de ser de nou prestigiada. En cas contrari, la societat no podrà funcionar degudament i el caos i el desordre públic aniran en augment.

No podem prescindir dels polítics. Aquests són necessaris, però sense oblidar cap d’aquests tres punts.

Article 419 de la columna “Punt ètic” del diari Última Hora del dia 2 de maig de 2019, dijous, pàg. 24.

Algú em va dir: “Mai desesperis, encara estant en les més ombrívoles afliccions, perquè dels niguls negres cau aigua neta i fecundant”.

La desesperació és molt negativa perquè bloqueja tots els camins de sortida.

Desesperar és tancar-se en la negativitat i el descoratjament.

No hem d'oblidar que dels niguls negres i amenaçadors pot caure aigua neta i fecundant.

Les adversitats i contrarietats poden desembocar en una cosa positiva si sabem assumir-les amb serenitat.

La desesperació és derrota segura i implacable.

Fugim de la desesperació. És el més negatiu que existeix. D'ella no se’n treu res i amb ella podem perdre-ho tot.

Una persona desesperada s'encamina cap a l'abisme. Una persona esperançada, en canvi, avança cap a metes plenes de sentit.

Article 421 de la columna “Punt ètic” publicat en el diari Última Hora del dia 30 de maig de 2019, dijous, pàg.30.

El filòsof, poeta i escriptor indi Rabindranath Tagore (1861-1941) va afirmar: “Cada criatura, en néixer, mos du el missatge de que Déu no perd encara l'esperança en els homes”.

Cada nena o nen que neix és la més bella expressió de l'esperança de Déu en l'ésser humà.

Un nou ésser que arriba a la vida és una manifestació clara de l'esperança de Déu en l'home.

Un nou ésser que arriba a la vida és un horitzó de sentit que s'obre cap a l'infinit.

Un nou ésser que arriba a la vida és una esperança per la humanitat.

Un nou ésser que neix és un càntic a la vida i al futur de la nostra societat.

Mentre neixin éssers humans, la nostra existència tindrà sentit i s'obrirà a una esperança certa.

Sense noves vides humanes, l'esperança llangueix i acaba morint-se.

Article 418 de la columna “Punt ètic” publicat en el diari Última Hora del dia 18 d'abril de 2019, dijous, pàg. 30.

Un proverbi italià, sicilià per a ser més precisos, afirma: “Només els bons amics ens diuen que tenim la cara bruta”.

Només els autèntics amics són capaços de dir-nos amb afecte la veritat que dol o humilia.

De la nostra “cara bruta”, els que no són amics ho comentaran d'amagat, o es mofaran per darrere. Només els amics ens ho diran directament amb respecte i humilitat. I aquest respecte i humilitat no ofenen. Al contrari, ens ajuden a corregir la nostra conducta negligent.

Necessitem amics que ens diguin les veritats que ens puguin doldre. Només ells volen el nostre bé.

Hem d'agrair als nostres amics les seves correccions, perquè amb elles només pretenen el nostre bé amb tota sinceritat. Els amics, quan diuen les veritats, no humilien, només volen el millor per a nosaltres

Article 425 de la columna “Punt ètic” publicat en el diari Última Hora del dia 25 de juliol de 2019, dijous, pàg. 28.

Un dret no és el que algú t'ha de donar. Un dret és el que ningú t'ha de llevar.

Un dret no és un regal bondadós que algú et fa, sinó alguna cosa que tu et mereixes pel fet de ser persona.

Els drets són inviolables i inalienables. No es pot atemptar contra ells ni ningú pot prescindir d'ells. Els drets, a més, són correlatius. A tot dret correspon un deure i a tot deure, un dret.

Respectem els drets humans. Si no ho fem, la justícia s'allunyarà cada vegada més i la pau resultarà impossible.

Sense drets humans, les persones no són respectades i les societats es tornen hostils i inhabitables.

Sense drets humans, al món li espera un futur negre i sense horitzons d'humanitat.

Sense drets humans, la nostra societat no té cap sortida. Va encaminada al precipici.

Article 426 de la columna “Punt ètic” publicat en el diari Última Hora del dia 8 d'agost de 2019, dijous, pàg. 30

L'escriptor, científic i filòsof britànic Bertrand Russell (1872-1970), Premi Nobel de Literatura 1950, va escriure: “El ser capaç d'omplir l'oci d'una manera intel·ligent és l'últim resultat de la civilització”. I en una altra ocasió va afirmar: “El savi ús de l'oci és un producte de la civilització i de l'educació”.

Una forma important d'oci i temps lliure és, sens dubte, el turisme. El turisme és una mobilitat gojosa que ens ajuda a créixer com a persones, augmentant el nostre bagatge cultural. El turisme ens interrelaciona amb altres pobles, cultures i gents i ens enriqueix humanament.

Valorem i dignifiquem el turisme. És un fenomen sociològic de gran importància per al progrés del món.

El turisme de borratxera i desenfrenament és un contrasentit i un absurd. Aprofitem el turisme com una forma selecta d'oci i temps lliure que ampliï la nostra cultura i ens faci créixer en humanitat.

Article 427 de la columna “Punt ètic” publicat en el diari Última Hora del dia 22 d'agost de 2019, dijous, pàg. 26.

El jurista, escriptor, filòsof, polític i orador romà Marco Tulio Ciceró (106-43 aC.) va afirmar: “La neciesa és la mare de tots els mals”.

La contundència d'aquesta frase de Ciceró no és exagerada. El neci és el que creu saber-ho tot o gairebé tot, i no sap res o gairebé res i, a més, es vanagloria d'això.

La neciesa és una mescla de supèrbia i ignorància, que resulta la mare de tots els mals.

La neciesa és sempre perversa perquè mai condueix a res bo i sempre desemboca en una cosa estúpida que no té cap sentit.

La neciesa és l'estultícia rematada perquè es creu que és intel·ligent.

Fugim de la neciesa com de la pesta. La ignorància pot ser comprensible i tolerable, però la neciesa és nefasta, perquè és l'origen de molts desastres.

Prefereixo un ignorant a un neci, perquè aquest no reconeix mai que ho sigui.

Article 428 de la columna “Punt ètic” publicat en el diari Última Hora del dia 5 de setembre de 2019, dijous, pàg. 34

El president nord-americà Theodore Roosevelt (1858-1919) va afirmar: “Ordre sense llibertat i llibertat sense ordre són igualment destructius”.

Un Estat que només remarqui l'ordre, oblidant la llibertat, es convertirà en un Estat autoritari que asfixia als ciutadans. I un Estat que només subratlli la llibertat, oblidant l'ordre, serà un Estat neoliberal que canonitza la llibertat, oblidant la justícia.

Conjuguem ordre i llibertat, conjuguem justícia i llibertat. Una societat equilibrada respecta sempre aquestes dues realitats i les sap combinar adequadament.

La destrucció social serà inevitable si aquestes dues realitats (ordre i llibertat) (justícia i llibertat) no es conjuguen degudament.

Construïm una societat justa i lliure, l'única que pot garantir els drets humans dels ciutadans.

Article 429 de la columna “Punt ètic” publicat en el diari Última Hora del dia 19 de setembre de 2019, dijous, pàg. 30.