Entrar al temple

 Avui, n’hi ha que passen dels temples. Com n’hi ha que passen dels pobres, o d’Àfrica, o del canvi climàtic. Ni en saben res ni els interessa saber. I si algú els explica de què es tracta, el miren, estorats, com a Ortega y Gasset degué mirar El Gallo de qui es conta que quan li presentaren al filòsof, explicant-li que un filòsof era qui es dedicava a pensar, el torero proferí la frase: Tié q’haber gente pa’tó.

Es poden dir més coses, dels temples. Es pot dir que un temple, sigui pagoda, mesquita o església, als creients del món els diu molt. Es pot dir també que un temple, a tots, els pot dir alguna cosa important. Hi poden entrar sols o en grup, hi poden entrar per visitar-lo o per celebrar-hi, poden servir-se d’un guia que parla o d’un fulletó escrit per tal d’assegurar la contextualització i la interpretació adient. Quin és el millor moment d’un temple? És el que harmonitza els seus tres grans components: iconografia, poble i celebració, val a dir art, comunitat i ritual. Qui entri amb cor sincer a un temple i li dediqui un cert temps de qualitat, mai no en sortirà sense missatge.