Enguany es commemora el cinquè centenari de l’arribada de la Relíquia del braç de Sant Sebastià a Mallorca. La peça, que es conserva a la Sala Capitular Barroca del Museu Catedralici de la Seu, va arribar a l’illa al setembre de l’any 1523 gràcies a l’ardiaca de la ciutat de Rodes, Manuel Surianesgui.
El 1523 la ciutat de Rodes duia un any d’assetjament per part de les tropes turques. Un setge que acabaria amb la presència dels ordes militars sorgits en les Croades. Per protegir la Relíquia de Sant Sebastià, Manuel Surianesgui, ardiaca de la ciutat, se la va endur amb si, en la seva fugida a la península Ibèrica.
El mes de setembre d’aquell any, el seu vaixell va recalar en el port de Palma. La ciutat i l’illa patien una epidèmia de pesta, i feia uns mesos que els agermanats -grups de menestrals que tractaven d’aixecar el poble contra els cavallers i les elits urbanes- s’havien rendit davant del virrei Miguel de Gurrea.
Després d’uns dies d’escala a Mallorca, Surianesgui va voler partir, emportant-se amb ell la Relíquia, però un fort temporal va impedir la seva anada. En aquests moments es va prendre la decisió de deixar-la a la Catedral, segons consta a l’acta que es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca, amb poder del notari Antoni Carles, i que va ser signada el 3 de setembre de 1523 per l’ardiaca, el Capítol de la Catedral i els jurats de Palma.
La tradició popular assenyala que, gràcies a la decisió de deixar la Relíquia del braç de Sant Sebastià a Palma, l’epidèmia de pesta va remetre, i el sant es convertí en patró de la ciutat. Uns anys mes tard, el 1540, l’argenter Francesc Quintana va pactar amb Antoni Solivella, orfebre de la confraria de Sant Sebastià, les condicions per elaborar una peanya per a la Relíquia. Es tracta d’una base octogonal de grans dimensions, suspesa sobre uns peus en forma de cartel·la, coneguts amb el nom de “bastaixets”.
Diverses motllures ordenades de major a menor formen una estructura piramidal en la qual s’alternen elements decoratius com ovals i miralls, amb sanefes de calats flamígers, pinacles i gàrgoles, motius molt propis dels argenters mallorquins del segle XVI.
Els únics elements figuratius de la base són els querubins que hi ha a la primera motllura i les diminutes il·lustracions de Sant Sebastià en els angles de l’altre calat. La mànega te forma troncocònica i està completament recoberta per cisellats similars als dels peus. Està rematada per una mà de fusta pintada, amb diversos anells en els dits. Una obertura el·líptica, situada més o menys al mig, permet veure, darrere un vidre, la Relíquia del Sant Patró de Palma.
Per aquest motiu, i en relació amb aquesta data assenyalada, des de la Catedral de Mallorca s’organitzaran diversos esdeveniments i activitats per donar a conèixer el culte a Sant Sebastià a Palma, i especialment a la Seu, durant les festes patronals que tindran lloc al voltant del 20 de gener de 2024.
