La Catedral de Mallorca començà la seva construcció en el segle XIII i es va concloure en la dècada de 1630. La Catedral pertany a la tradició gòtica mediterrània, però al llarg dels segles, ha incorporat les formes culturals de les èpoques moderna i contemporània.

La història de la Seu està íntimament lligada a la monarquia autòctona. Després de la conquesta de Madina Mayurqa el 1229, Jaume I, rei d’Aragó i comte de Barcelona, ordenà la consagració de l’antiga mesquita major a la Mare de Déu com a temple per al culte cristià i també la construcció de nova planta d’un altre temple que fos conforme a l’estil d’aquella època, aprofitant part de l’espai de l’antiga mesquita.

Segles XIII – XIV

Els primers documents històrics relacionats amb l’obra de la Seu daten a partir del 1230. El bisbe Pere de Morella consagrà l’ara de l’altar major. I durant el regnat de Jaume II (1276-1311) començà la construcció de l’edifici que coneixem avui.

Devers la segona meitat del segle XIII, s’inicià la nova fàbrica, localitzada en l’actual capçalera. Aquesta està integrada per la Capella Reial i conserva l’espai destinat als sepulcres dels monarques de la Casa Reial de Mallorca. És coneguda com la Capella de la Trinitat.

Catedral palma fachada original

Segles XV – XVI

En el 1498 es finalitzà l’obra de la torre del campanar. Consta de nou campanes, la major és coneguda com Eloi.

En el segle XV, es conclou la part constructiva corresponent a la Obra vella de la Seu, que incorpora l’espai fins els dos portals: el del Mirador i el de l’Almoina.

A principis del segle XVI es va iniciar la construcció del recinte del cor en el centre de la nau principal.

Des de la dècada de 1570, es decideix la finalització constructiva de la Catedral amb la fàbrica de la Obra Nova,que integra les quatre darreres navades, aixeca la façana principal i basteix el seu portal major.

Segles XVII – XVIII

És durant els segles XVII i XVIII quan el barroc comença a impregnar l’interior de la Seu, en forma de retaules, pintures i escultures marcades per l’espiritualitat post-tridentina.

D’aquesta època s’han de destacar peces tan emblemàtiques com el retaule del Corpus Christi, el claustre i la nova sala capitular.

 

Seu Obres SXIX

Segle XIX

A causa de la runa històrica de la fàbrica constructiva, i agreujada pel terratrèmol de 1851, el conjunt de la façana principal es posà en perill. La restauració monumental de la Catedral, amb la nova façana principal, va ser obra de l’arquitecte madrileny Juan Bautista Peyronnet.

Segles XX-XXI

A principis del segle XX, l’arquitecte Antoni Gaudí adaptà l’espai interior de la Catedral a les noves exigències litúrgiques i pastorals. La seva intervenció, promoguda pel bisbe Pere Joan Campins, es va executar entre els anys 1904 i 1915. La restauració litúrgica va recuperar l’espai dels fidels, la visibilitat del presbiteri coral, de la càtedra episcopal i de la Capella de la Trinitat.

El llegat de la obra de Gaudí, ha transitat per tot el segle XX en el procés d’obertura dels vitralls i en l’actualització artística al servei de la litúrgia.

La darrera contribució ha estat l’adaptació postconciliar de la Capella del Santíssim a càrrec del pintor mallorquí, Miquel Barceló.

 

gaudi catedral mallorca