Durant la celebració va tenir lloc la consagració del Sant Crisma i la benedicció dels olis dels catecúmens i dels malalts. Aquesta missa és també una de les principals manifestacions de la plenitud sacerdotal i de la unitat del presbiteri amb el seu bisbe.
Després de l’homilia, en lloc del Credo, el bisbe va convidar els sacerdots presents a renovar les seves promeses sacerdotals, comprometent-se novament a unir-se més estretament a Crist, a ser fidels ministres seus i a conduir els altres cap a Ell, renovant així la seva consagració i dedicació al servei de l’Església.
Els textos de la celebració presentaren un marcat caràcter catequètic sobre el sacerdoci, i culminaren amb el ritu de la consagració del Sant Crisma i la benedicció dels altres olis.
El Sant Crisma és l’oli amb el qual són ungits els nous batejats, són signats els qui reben la confirmació i són ordenats els bisbes i preveres. També s’utilitza en la dedicació de les esglésies i la consagració dels altars. Està compost per oli d’oliva i perfums, i simbolitza la gràcia de l’Esperit Sant. A diferència dels altres olis, el Crisma no només es beneeix, sinó que es consagra.
Un cop finalitzada la celebració, el Sant Crisma i els altres olis foren portats a la capella de Sant Bernat, des d’on foren distribuïts a totes les parròquies de la diòcesi, com a signe de comunió amb l’Església mare.
