Antoni M. Alcover i Sureda (1962-1932) és un referent d’intel·lectual compromès amb la seva cultura. Va saber combinar les tasques de vicari general (1898-1915) i de governador eclesiàstic de Mallorca (1915-1916) amb una intensa tasca d’investigació i promoció de la llengua i la literatura catalanes.
El neotomisme que a final del segle XIX va impel·lir un grup de clergues joves cap a un major rigor intel·lectual i una atenció més acurada a la descripció científica de la realitat, va coincidir amb un augment de l’interès per la cultura pròpia que havia guanyat lloc des dels inicis de la Renaixença. Aquests dos factors junts varen conduir Alcover cap a una filologia de tipus historicocomparatista imbuïda del mateix esperit romàntic que més de cinquanta anys abans s’havia emparat de Jacob Grimm i que va evolucionar cap al model rigorós de recerca de lleis evolutives aplicat al darrer quart del segle XIX pels lingüistes Neogramàtics. Alcover va poder comptar amb el mestratge filològic de Marià Aguiló i, sobretot, de Tomàs Forteza. La seva tenacitat i el seu viu interès per la matèria el varen dur a visitar les universitats europees més avançades de l’època en filologia romànica. Per més que la seva formació en aquest camp no va ser reglada, de cap manera no es pot afirmar que Alcover fos un autodidacte en matèria filològica.
Preparat amb cura el projecte de Diccionari de la Llengua Catalana, el 1901 va emetre’n una Lletra de convit en la qual exposava el mètode per confegir un corpus de mots i texts provinents de la parla viva de tots els territoris de la llengua catalana i dels documents de totes les èpoques que s’hi poguessin recollir. És el projecte científic sobre la llengua catalana de més ambició i més abast que s’hagi proposat mai. La publicació d’aquest diccionari, finalment titulat Diccionari Català-Valencià-Balear, es va concloure trenta anys després de la seva mort, l’any 1962, gràcies al seu deixeble Francesc de Borja Moll.
Preocupat no només per composició de l’inventari lèxic del català, també insistí en la necessitat d’estudiar-ne la gramàtica, i és per això que el 1904 proposà l’organització d’un congrés de sintaxi catalana. Finalment, el congrés, titulat Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, es dedicà a tots els aspectes de la llengua i congregà més de 3.000 congressistes a Barcelona l’octubre de 1906, molts dels quals eren ciutadans no lingüistes interessats en la promoció de la llengua. El 1904 va idear, juntament amb el lingüista alemany Bernhard Schädel, la creació d’un institut que s’havia de dedicar a l’estudi científic de la llengua catalana. Finalment, el 1907 es creà l’Institut d’Estudis Catalans, i el 1911, la Secció Filològica de l’IEC, de la qual Alcover fou president fins al 1918.
Les defuncions del bisbe Pere J. Campins (1915) i del president de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba (1917), varen suposar un daltabaix en la vida d’Alcover, que veié perillar el projecte científic al qual havia dedicat energies i patrimoni. No hi ajudaven tampoc les dissensions al si de l’Institut d’Estudis Catalans sobre programació i metodologia. Tot plegat va acabar amb un trencament amarg que va complicar molt l’acabament del Diccionari. Fos com fos, Alcover, home de fortes conviccions i de principis insubornables, no va posar mai en dubte la unitat de la llengua catalana ni va promoure cap autoritat lingüística alternativa.
L’any 2022 s’han complert 160 anys del naixement d’Alcover, 90 anys de la seva mort i 60 anys de l’acabament de la publicació del Diccionari Català-Valencià-Balear. Per això, el Centre d’Estudis Teològics de l’Església de Mallorca i el Capítol de la Seu recordant aquest antic Degà de la Seu i professor del seminari ha programat el següent:
CICLE DE CONFERÈNCIES ANTONI M. ALCOVER I LA LLENGUA CATALANA
- El projecte lingüístic d’Alcover. Se celebrarà el 23 de gener a les 19:00 h en la Seu.Doctor Nicolau Dols, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. President de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
- Antoni M. Alcover i Ramon Llull. Se celebrarà el 30 de gener a les 19:00 h en la Seu.Doctora Maribel Ripoll, professora contractada doctora de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. Directora de la Càtedra Ramon Llull. Secretària del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.
- L’element religiós en l’aplec de rondalles d’Alcover. Se celebrarà el 6 de febrer a les 19:00 h en la Seu.Doctor Jaume Guiscafrè, professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. Coeditor de l’edició comentada de l’Aplec de rondalles mallorquines. Director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.
- «Te n’he fetes, me n’has fetes, podem dir que estam cabals». La relació d’Antoni M. Alcover amb Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans. Se celebrarà el 13 de febrer a les 19:00 h en la Seu.Doctora Mila Segarra, professora jubilada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vicepresidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
