Ahir, la Seu fou escenari d’una trobada entre diferents especialistes que donaren llum a un dels temes que més interès suscita entre el gran públic: l’efecte lumínic del 2 de febrer i de l’11 de novembre. La taula rodona, moderada per la Dra. Mercè Gambús, comptà amb experts en matemàtiques, arquitectura i litúrgia, per tal d’abordar la qüestió del fenomen lumínic de la Festa de la Llum des de diverses perspectives.
La Dra. Gambús, directora de la Càtedra Seu de Mallorca, va obrir l’acte amb una breu introducció a la història constructiva de la Catedral, fent especial esment al moment d’obertura dels vitralls del temple ja en els segles XIX i XX, la qual cosa va permetre que la Seu tingués unes condicions lumíniques estables i es pogués veure aquest famós fenomen. Un altre aspecte que Gambús va ressaltar fou el de la denominació de l’efecte lumínic. Des del 2015, la Catedral es referí a aquest com a “Espectacle del Vuit”, un nom que cercava cridar l’atenció entre els mitjans de comunicació amb fins de màrqueting i relacionant-lo amb un possible simbolisme numèric. No obstant, des del 2018, es decidí optar per una nova denominació, “Festa de la Llum”, més adient amb la simbologia religiosa i espiritual del fenomen.
El primer ponent de la taula rodona fou el Dr. Daniel Ruiz, doctor en Matemàtiques i president de la Societat Balear de Matemàtiques, qui va assegurar que la Seu és un reflex palpable de l’empremta matemàtica que ens han deixat arquitectes i altres artistes: “Es pot veure en tots i cada un dels racons, en la proporció dels pilars, en l’ús d’elements geomètrics, en la reforma de Gaudí o en la decoració de les rosasses”. De fet, el també matemàtic Pep Lluís Pol i el propi Daniel Ruiz foren els primers en racionalitzar el fenomen lumínic, a partir de l’any 2007. Ruiz va exposar, de forma molt clarificadora, com es produeix aquest efecte des del punt de vista matemàtic, el qual consisteix en la tangència de dues circumferències: per una banda, la rosassa de ponent, i per l’altra, la projecció de la rosassa major.
Per la seva part, el Dr. Miquel Ballester, doctor en Història de l’Art i arquitecte tècnic, va posar l’èmfasi en l’arquitectura com a protagonista destacat del fenomen lumínic. Durant la seva intervenció, el públic va poder descobrir que l’efecte lumínic és fruit d’una casualitat i està determinat per factors constructius que es produïren al llarg del temps. El projecte inicial de la Catedral no plantejava la construcció de la rosassa major, sinó que aquesta fou construïda a conseqüència del canvi del pla i l’ampliació del temple, tant en amplària com en alçada, per la qual cosa fou una solució per alleugerar el pes del mur de la nau central sobre la capella Reial. També va fer esment a un tema que ha causat, en ocasions, diverses lectures i interpretacions: el disseny de la gelosia de la rosassa major. Segons Ballester, els dibuixos i formes de la rosassa es deuen a una qüestió estructural, ja que aquestes formes geomètriques són les millors formes per repartir els pesos. Ballester també afirmà que, possiblement, el disseny actual de la rosassa major és el mateix que el que tingué originàriament.
Mn. Teodor Suau, degà-president del Capítol Catedral, biblista i expert en litúrgia, fou el darrer en intervenir en la taula rodona aportant una mirada teològica i litúrgica a la qüestió. Per Mn. Suau, el concepte de llum està connectat amb l’anhel arquetípic de la persona humana i, de fet, hi està present a totes les religions i cultures, les quals identifiquen Déu amb llum. Per comprendre el significat de la llum per a la humanitat, Mn. Suau va fer un interessant recorregut per les diferents cultures i religions, des de l’antiga Grècia fins a la tradició judeocristiana i bíblica. Per aquesta darrera, la llum és la que il·lumina el camí de les persones, identificant la llum amb Déu, raó per la qual la llum és tant important dins l’arquitectura gòtica.
Més de 40 persones assistiren presencialment a la taula rodona, mentre que foren unes 300 les que seguiren l’acte en directe a través del canal Youtube i Facebook de la Catedral de Mallorca.
