La Catedral de Mallorca es prepara per a una de les celebracions més tradicionals a l’illa, l’Assumpció de la Mare de Déu, patrona de la Seu.
Divendres dia 14, a partir de les 20 h, tindran lloc les vespres solemnes cantades per la Capella de la Seu i el posterior trasllat de la Mare de Déu morta des de l’altar major fins al seu llit davant el portal major, una antiga tradició ara recuperada. La Capella de la Seu, dirigida per Joan Company i acompanyada a l’orgue per Bartomeu Mut, interpretarà la Salve i un recull de peces marianes.
Dissabte dia 15, a les 10.30 h, se celebrarà una missa conventual solemne presidida pel degà-president de la Seu, Mn. Antoni Vera. També hi haurà misses a les 12 h i a les 19 h. Aquesta jornada de dia 15, amb motiu de la solemnitat, la Catedral romandrà tancada per a visites.
El Llit de la Mare de Déu morta quedarà al portal major i podrà ser visitat des del dilluns dia 17 i fins a dia 22 d’agost, en els següents horaris:
– De dilluns a divendres: 10.00 a 17.00 h
– Dissabtes: 10.00 a 13.30 h
Durant les celebracions no es podrà visitar el llit.
El Capítol de la Seu va decidir recuperar el 2023 la vigília de l’Assumpció, l’antiga tradició de la processó de la Mare de Déu morta des de l’altar major fins al portal major de la Catedral, per valorar el patrimoni immaterial del temple.
El llit de la Mare de Déu morta de la Catedral representa la tipologia més tradicional de llit a Mallorca: el llit de pal·li. La protagonista d’aquest conjunt és la imatge de la Mare de Déu morta, una figura del segle XVI excel·lent per la qualitat de les seves formes i execució. Descansa sobre una urna barroca en forma de sepulcre on apareix l’escut del canonge que la va finançar: Pere Joan Belloto. Al segle XVII la imatge mariana es va acompanyar de quatre grans figures angèliques, que porten les quatre vares que subjecten el gran pal·li de seda. Aquests elements se situen sobre un gran cadafal escalonat de fusta pintada que simula diferents tipus de marbre. Tot el conjunt s’engalana amb cossiols d’alfabeguera i bellveure.
