La Catedral de Mallorca ha iniciat la visita guiada per les terrasses, una visita que permet conèixer alguns indrets de la Seu que guarden molta història.
En aquest trajecte, pujarem a les terrasses per la torre campanar, que s’aixecà en el costat nord de l’edifici, a l’altura del quart i cinquè contrafort, sobre un eix diferent de la Seu. La torre arriba als 47,8 metres d’altura i s’hi accedeix a través d’una escala de caragol de 215 escalons. Quedà inacabada el 1498. Té planta quadrada i una estructura inacabada de contraforts en forma d’estrella que correspon a la llanterna octogonal que no es finalitzà.
La torre està dividida en tres nivells: la Sagristia de Vermells, antiga sagristia per a l’escolania dels nins cantors de la Seu; la Sala Mitja, que està situada a uns 17 metres d’altura; i la sala de les campanes.
La Sala Mitja està plena de grafits. Aquests grafits estan realitzats amb incisions o pigments, i consten d’inscripcions o dibuixos, fets entre els segles XV i XVIII, tot i que predominen els del segle XVII. Un primer grup d’inscripcions s’atribueix al personal de la Catedral (campaner, clergues, sagristans, picapedrers…), mentre que un segon grup, més nombrós, fou fet pels asilats que evitaven la persecució de la justícia refugiant-se en un lloc sagrat, dins el context de clima de violència que es visqué a Mallorca entre 1560 i 1660. Les inscripcions d’aquest segon grup segueixen un patró comú: nom i llinatge, ofici de l’autor (en alguns casos) i data de realització. Cal tenir en compte que l’augment demogràfic i les fams de finals del segle XVI provocaren l’increment de la conflictivitat social, així com la repressió de les Germanies. D’aquesta època són les lluites dels Canamunt i Canavall, entre diferents bàndols nobiliaris. Per exemple, a finals del segle XVI es produí l’enfrontament entre els Anglada i els Rossinyol, que començà al Born i acabà a la Seu, on els Rossinyol s’asilaren, mentre que els Anglada es refugiaren a Sant Domingo.
Entre les inscripcions destaca la signatura de Sebastià Sbert, un bandoler que va estar a la presó i que es refugià a la Seu. Pel que fa als dibuixos, alguns d’ells acompanyen les inscripcions i d’altres apareixen aïllats. Es tracta de dissenys senzills, d’entre els quals podem trobar representacions antropomòrfiques, registres de comptes, armes –com a fruit del clima de violència de l’època-, enginys mecànics, creus i vaixells, essent aquest darrer l’element figuratiu més important. D’entre els diferents vaixells representats, el més destacat és la coca, amb un total de quatre dibuixos amb incisions datats a principis del segle XV, època en què aquesta embarcació es convertí en el transport mercantil per excel·lència.
En aquesta sala també podem descobrir alguns tubs de l’orgue. La primera notícia d’un orgue a la Seu data de l’any 1328, el qual estava ubicat probablement a les proximitats del corredor dels ciris i consistia en un petit instrument portàtil que l’organista es penjava del coll. Al segle XV, tenim documentada la construcció d’un orgue monumental amb diversos teclats, el qual s’havia de col·locar damunt de la capella de la Pietat. L’orguener que realitzà la caixa de l’orgue gòtic fou Jaume Fabrer, la qual encara es conserva, tot i que pintada de color daurat.
Així que si vols entrar en la Sala Mitja, ara tens l’oportunitat. A més, pujaràs a la part més alta de la façana principal pels pinacles de la Catedral de Mallorca y gaudir del preciós capvespre de Palma. Pots aconseguir la teva entrada AQUÍ.
